Església de Sant Julià del Montseny

Montseny

La primera referència documental de Sant Julià de Montseny és de l'any 1079, tot i que la parròquia ja apareix esmentada en un document de l'any 1004. Al llarg del segle XI l'església consta en documents de venta i donació i en el testament del bisbe de Girona, Bernat Umbert. Bona part de les notícies històriques que tenim de l'església s'han obtingut de les visites parroquials que s'hi van fer des de l'època medieval, ja que l'arxiu parroquial fou cremat durant la Guerra Civil. A la visita pastoral de l'any 1310 hi consta que l'església tenia un altar dedicat a la Mare de Déu, així com les queixes dels feligresos perquè el rector no tenia cap ajudant, perquè el beneficiat no complia les seves obligacions, per diversos casos d'adulteris per part de feligresos de la parròquia i perquè alguns feligresos es barallen i treuen el gra de les sitges que hi ha dins l'església o a la sagrera, entre d'altres. Almenys des de finals del segle XIV la parròquia estava sota el patronat del capítol de la catedral de Barcelona, que era qui nomenava al rector. A finals del segle XV l'altar de Sant Pere es trobava en mal estat i a les visites pastorals consta que s'havia d'arreglar. A principi del segle XV consten com a copatrons Sant Pere i Sant Miquel. Per aquest fet, es creu que el temple primitiu tenia tres absis. A la visita pastoral de l'any 1413 l'església tenia 20 parroquians. L'any 1508, quan n'era rector Miquel de Frago, l'altar major té la imatge de Sant Julià i l'altar de Sant Pere s'ha de reformar, com també el de la Mare de Déu. També hi consta que cal fer reparacions tant a l'església com a la rectoria. La primera vegada que s'esmenta una talla de la Mare de Déu és l'any 1567. L'altar del Roser s'esmenta per primera vegada l'any 1604, situat al costat del de Santa Maria i Sant Miquel, i té una Mare de Déu de marbre. El 1609 el bisbe mana construir un comunidor sobre l'església, del qual no se'n té més constància. Al mateix segle XVII trobem que el campanar i la teulada de l'església estan en mal estat, i la rectoria està en estat ruïnós. Al segle XVIII l'edificació romànica va ser reformada i ampliada, tot donant a la façana un aspecte típicament barroc. Encara en aquesta època, consta el delme que pagaven els masos de la zona al bisbat, que no serien abolits fins a la Desamortització de Mendizábal. L'any 1872 s'hi va fer la darrera reforma significativa. A la visita pastoral de 1921 hi consta que la parròquia té 5 cases agrupades i 90 de disseminades.