Església de Sant Joan d'Orriols

Navàs

La casa de Riols s’assenta sobre un promontori molt ben situat entre camps de conreu que ja devia ser un lloc habitat des de molt antic, tal com ho demostra l’existència de dos jaciments arqueològics situats pràcticament a tocar. Uns 60 m al sud de la casa s’han trobat indicis d’un assentament ibero-romà (jaciment de can Riols I), i al nord es troben unes tombes alt-medievals excavades a la roca (jaciment de can Riols II). Probablement, doncs, sota l’actual masia hi trobaríem els fonaments d’una vil·la romana.

L’indret d’Orriols apareix citat des de molt antic, concretament a l’any 993. El topònim deriva del llatí i és un diminutiu de graner, sinònim del mot català antic orri. L’església és esmentada per primera vegada l’any 1294, situada dins l’antic terme del castell de Castelladral. En un principi (1294) la capella era coneguda com a Sant Joan d’Orriols. Més endavant, podria ser que adoptés l’advocació de Sant Llop, però això no està clar. Sant Llop era un sant francès de la Borgonya, que va viure als segles VI-VII, i que, segons la llegenda, tenia el poder de mantenir allunyats els llops. Per aquest motiu era molt invocat pels pastors.

A la baixa edat mitjana el terme del castell de Castelladral es va fraccionar en diverses quadres jurisdiccionals; és a dir, uns districtes menors que tenien certa autonomia. Dues d’aquestes quadres són ben documentades: les de Valldeperes i la d’Orriols. Cal dir, però, que l’existència de les quadres no s’esmenta per primera vegada fins al segle XVI (BADIA, 1988: 160). Així mateix, l’església d’Orriols era el nucli que aglutinava un seguit de masos dispersos que hi havia a la zona. Tenia una certa importància, ja que va arribar a tenir cementiri propi, adossat a la capella.

Als segles XVII-XVIII el mas es denominava Margarit, no pas Riols ni Orriols, que era el topònim de l’indret i de l’església. Com a mínim des del segle XVI els propietaris eren la família Vilaseca. L’any 1591 Joan Vilaseca va vendre a Joan de Palà (del mas Palà) totes les pertinences del mas Costibals. El seu fill va ser Pere Vilaseca, que el 1612 confirma que Joan Palà també té el poder sobre les terres del mas Margarit (CAPSADA i altres, 2010: 128). Segons informació de Jaume Conill (investigador de Navàs que ha fet recerca a l’Arxiu Parroquial de Berga) al segle XVIII un dels membres de la família fou capità d’arcabussers del Regne de França durant la Guerra de Successió. Com a represàlia després de la guerra va ser jutjat en un procés, entorn de 1730, que va tenir com a conseqüència el canvi de propietat del mas dels Vilaseca a la comunitat de canonges de Berga. Més endavant Margarit fou adquirit per Palà, i des d’aleshores fou una masoveria d’aquesta gran masia veïna.

Als anys 1861-1862 en el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona s’esmenta Riols com a “Caserio”, i és anomenat Sant Joan d’Oriols. Aleshores consta que tenia tres edificis, un dels quals estava habitat constantment i els altres dos deshabitats. Dos dels habitatges tenien un sol pis i el tercer, més de tres.

El 12 d’abril de 1923 Joan Palà i Claret, propietari del mas, va sol·licitar ajuda al bisbat per poder reparar la capella, que estava ruïnosa (la volta del temple es trobava en mal estat), a canvi de cedir-ne el domini a l’església. El novembre de 1923 un decret del bisbe de Solsona certificava el domini directe de la capella de Sant Joan de Riols, agregada de Torroella. Pocs anys després el rector de Torroella vetllava per l’estat de la capella i n’era el responsable. Amb els anys, però, la capella fou transformada en un cobert.

Tradicionalment se celebrava la festa major de Riols l’1 de setembre, festivitat de Sant Llop. Era molt concorreguda i es mantingué fins a la dècada de 1980.