Can Riols I
Navàs

    Bages
    Sector oest del terme municipal, parròquia de Sant Salvador de Torroella
    Emplaçament
    De la carretera que uneix Palà de Torroella i Palà Nou en surt un camí cap a l'est i després nord-est. A uns 2 km i trencall a la dreta.
    437

    Coordenades:

    41.8574
    1.73913
    395344
    4634712
    Número de fitxa
    08141 - 188
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Ibèric
    Romà
    Segle
    IIIaC-IIIdC.
    Estat de conservació
    Regular
    Estat de conservació del jaciment desconegut
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 23.BARP. Nivell 6. Àrea d'Expectativa Arqueològica
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 1572
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08140A013000100000IY
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Jaciment arqueològic d’època ibèrica i romana que es coneix tan sols per la troballa de materials superficials molt a prop de la masia del Riols. La casa de Riols s’assenta sobre un promontori molt ben situat entre camps de conreu, un lloc que està documentat ja al segle X i que devia tenir un precedent en època antiga, tal com ho demostren aquestes troballes efectuades uns 60 m al sud de la casa, així com del jaciment anomenat can Riols II, una mica més al nord i consistent en unes tombes alt-medievals excavades a la roca.

    L’any 1988, durant la realització de la Carta Arqueològica, es van recollir fragments de ceràmica ibèrica i romana dels següents tipus: campaniana B, dues nanses d'àmfora ibèrica, un fragment de ceràmica grisa emporitana i diversos fragments d'època romana imperial (sigil·lada sud-gàl·lica, sigil·lada hispànica, sigil·lada africana C i ceràmica africana de cuina). Més endavant, en unes prospeccions de l’any 2006, es van recuperar més materials: una base completa de ceràmica campaniana A i una petita vora de terra sigil·lada sud-gàl·lica. L'any 2010 es van localitzar superficialment més fragments de ceràmica ibèrica oxidada i àmfora i ceràmica comuna romana. A partir d’aquests materials es pot apuntar una datació que té una forquilla cronològica entre el segle III aC. i el segle III d.C.

    Aquests indicis demostren l’existència d’un assentament ibèric i després romà del qual desconeixem la seva ubicació precisa. Tanmateix, per la morfologia del terreny és ben probable que el seu nucli principal es trobi sota l’actual masia de Riols. L'abundància i varietat tipològica de materials ibèrics i romans suggereixen que es podia tractar d’un nucli important, probablement del tipus vil·la.

    L'any 1988 els arqueòlegs Antoni Daura, Joan Galobart i Eduard Sánchez van fitxar el jaciment per primera vegada a la Carta Arqueològica. L'any 2006 un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona format per Cristian Folch i Jordi Gibert van realitzar unes prospeccions arqueològiques dins el marc del projecte d'investigació "Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval". En totes les actuacions es van recuperar materials ceràmics d'època ibèrica i romana que es troben dipositats al Museu Comarcal de Manresa i a la Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana).

    DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 131, 175, 196.

    MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 7084.

    Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull.