Església de Sant Joan de Conilles
Mediona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església construïda a partir de murs de maçoneria lligats amb morter de calç molt transformada. D’origen medieval, és coneguda la seva existència des del segle XIII però va anar patint transformacions fins ben entrat el segle XIX. De fet l’actual edifici és del segle XVII, quan s’enderroca l’església romànica per fer-ne una de nova, la qual al seu torn es va modificar de forma considerable a mitjans del segle XIX. És una edificació de tres naus, la central amb volta de canó apuntada amb arcs torals i les laterals de volta d'aresta. L’absis central és poligonal sustentat per arcs ogivals amb capitells esculpits i clau de volta. L’absis lateral és de planta semicircular.
A l’interior es conserven quatre capitells, reaprofitats que tenen una factura escultòrica d’aspecte tardà, segurament posterior al període romànic. La seva homogeneïtat suggereix que es podria tractar d’una obra local i d’escassa qualitat, fet possiblement per un únic picapedrer. Tots quatre, molt malmesos, mostren un treball figuratiu en baix relleu. Entre les decoracions hi ha motius acanalats, vegetals, un lleó rampant i un au, potser un àguila, ambdós al tambor dels capitells del presbiteri. Els altres dos capitells, que fan de suport dels arcs faixons contenen un lleó ramant que subjecta una tesa i una carassa amb les potes davanteres (evangeli) i d’un rostre de faccions molt desdibuixades (epístola).
Té una sagristia adossada a l’atri davanter, on també trobem en una de les parets la creu de la missió. El campanar és de planta quadrada que es transforma en octogonal a la part superior i comunica amb la rectoria per un pas elevat sobre el carrer.
La transformació de l’edifici és evident amb el bon nombre de pedres treballades (restes de columnes, inscripcions...) que es troben reaprofitades en els murs de l’edifici. Entre elles es poden llegir les dates de 1601 o 1833.
També coneguda com Sant Joan de Mediona.
El nucli de l’església, conegut com l’Altra Banda, és l’embrió de l’actual poble i era conegut com Sant Joan de Conilles. Fins al segle XVIII no es va començar a construir a l’altre costat de la riera
Història
El primer document conegut data de 1208, quan era sufragània de Santa Maria del castell de Mediona. Hi ha notícies sobre diversos altars, com els dedicats a Santa Magdalena, Sant Macari (1404), Santa Maria (1414) i el Roser (1735). L’edifici ha estat molt transformat al llarg del temps. L'any 1844 es va concedir a l’església la condició de parròquia. Aquell any es va començar a construir la rectoria; el picador de la porta té inscrita la data . El 1855 es va canviar la porta d’entrada, que va ser situada a orient, sota el campanar. El pas elevat que comunica l’església amb la rectoria es va acabar el 1868. El rellotge es va instal·lar durant aquell segle.
Als anys 30 del segle XX, una ventada es va endur la part de dalt del campanar i va ser substituïda per l’actual. Als anys 50, es van fer obres per retornar a l’estructura original: es va canviar la porta d’entrada que es va situar al sud i l’absis va tornar a quedar situat a orient. També es va enrunar el cementiri adossat a la façana sud per construir un porxo i un petit pati d’entrada. Per les fotografies sabem que aquesta remodelació estava acabada l’any 1956.
Bibliografia
Sant Joan de Conilles. Enciclopèdia.cat
