Església de Sant Elies
Mediona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d’un sola nau amb coberta a doble vessant amb embigat suportat per arcs de perfil apuntat. Té un absis semicircular obert mitjançant un arc apuntat més estret que l’embocadura absidal. L’edifici està molt transformat i cal pensar que part de les restes conservades responen a la baixa edat mitjana, moment en que s’aprofita part de l’estructura de l’absis de l’església anterior i es refà l’edifici. L’església primigènia seria d’origen romànic, datada entre els segles XI i XII. En aquest absis s’obren tres finestres de doble esqueixada, molt transformades, llevat la del costat nord, que podria ser d’origen romànic.
Actualment és de propietat particular i forma part de la finca de Can Massana al seu torn, propietat de Juvé i Camps, de Sant Sadurní d’Anoia. La propietat ha cedit l'edifici al Bisbat de Barcelona des del 1992, per un període de 25 anys. En els darrers anys s’hi han celebrat diversos actes de caire cultural.
Història
L’església és possiblement d’origen romànic, però el document conegut més antic data de 1301 quan Ramon de Soler, clergue i rector de Santa Maria de Capellades, llegà dos sous a Santa Magdalena de Sant Elies. La següent noticia és del 1304, quan el rector de Mediona, mossèn Bernat Sapossada, establí a Bernat Pujol i al seu fill la capella de Sant Elies amb les seves terres i possessions, amb el pacte que hi col·laborés portant creus, canelobres i el que fos necessari en senyal de donatiu i que il·luminés i netegés els draps de l’església. Torna a aparèixer citada el 1316 i el 1323.
El 1614 es van fer algunes obres a la capella però, a causa del seu mal estat, fou enderrocada parcialment i es feu nova el 1684 conservant molt poca cosa de l’antiga construcció. Amb el temps i l’abandonament es va ensulsiar parcialment, arribant així fins ben entrat el segle XX. En aquesta centúria s’hi ha fet una restauració refent el sostre i els elements malmesos.
Bibliografia
enciclopèdia.cat
