Escola Pia
Calella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'estil historicista construït durant la segona meitat del segle XIX. És de caire monumental i té l'estructura pròpia d'un conjunt conventual, que integra dos claustres i una església.
És un edifici de planta quadrangular que s'estructura al voltant de dos claustres interiors separats per un cos central perpendicular que es correspon amb l'església. Aquesta esdevé també l'accés principal, orientat a ponent i amb un frontis força auster, amb una portalada d'arc pla de pedra amb arquivoltes en gradació i un guardapols, i una gran rosassa al centre. Queda diferenciada de la resta del conjunt per l'acabament triangular del coronament, a causa de la coberta amb el carener perpendicular a la façana. La construcció que segueix és de quatre nivells d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A les seves quatre cares té les obertures disposades simètricament formant eixos, totes d'arc pla arrebossat excepte les del nivell superior, que són de mig punt. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures i els nivells de forjats pintats de diferent tonalitat, com ho està també el coronament, a mode d'arcuacions cegues.
A l'interior, els claustres s'estructuren a dos nivells, oberts amb pòrtics d'arc de mig punt sobre columnetes el que pertany a l'escola, i d'arc lleugerament apuntat al del convent.
Història
A mitjans segle XIX residia a Calella Camil·la Xampeny, exalumna d'una escola de Barcelona vinculada a la institució religiosa Companyia de Maria, fundada per Santa Joana de Lestonnac el 1608. D'ella va sorgir la idea d'instal·lar a Calella el convent de monges i l'escola femenina de Lestonnac. Amb gran esforç va aconseguir el 1861 una Reial Cèdula de la reina Isabel II autoritzant l'obertura del convent i poc temps després arribaven a la vila les cinc primeres religioses, que s'instal·laren provisionalment al carrer de la Bruguera, 34. L'actual convent va ser estrenat el juny de 1870, i el 1881 el bisbe Sivilla, fill de Calella, consagrava l'església, dedicada a la Immaculada. Poc després van ser construïts el claustre i el col·legi, aquest sota el patrocini de Nostra
Senyora de l'Esperança.
Bibliografia
Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.
COLOMER, I. (1988). Cronologia de Calella. Calella: Ajuntament de Calella.
ESTEVES, A. (1997). Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
MIR, D. (1982). Compilació històrica de Calella. Barcelona: Editorial Cedro.
