Escala volada del bosc de l'Escletxa
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Bosc de l'Escletxa
    275

    Coordenades:

    41.62207
    1.88492
    407107
    4608417
    Número de fitxa
    08053 - 469
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    El romaní que creix al damunt mateix del marge està fent caure els rocs superiors de la paret, i uns metres a l'esquerra de l'escala volada les arrels i la manca de manteniment han provocat un bombament del mur que acabarà per caure.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08052A008000390000OX
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Escala volada inserida en un marge de pedra seca d'1,50 metres d'alçada, situat en el vessant més planer del bosc de l'Escletxa, en el vessant orientat a l'oest. S'hi accedeix per la carretera que condueix a la urbanització de la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal entrar per un camí de terra que hi ha immediatament a mà esquerra.
    Està formada per 4 graons, de lloses de pedra, de forma més o menys rectangular però que permeten posar el peu amb tota seguretat. Aquests, han estat introduïts en el marge durant la seva construcció, en el procés de fonamentació, amb un bon travat i reblat, és a dir, a partir d'una subjecció molt acurada de les pedres que conformen el mur exterior del marge i un rebliment amb pedregam de menor dimensió al darrera (que no serveixen per a altre cosa), amb l'objectiu de facilitar el drenatge.

    La construcció d'elements en pedra seca és un sistema que ha evolucionat històricament a partir de tècniques comunes a molts indrets de la Mediterrània, que s'han anat adaptant a les peculiaritats físiques, socials i econòmiques de cada indret. És una manera d'observar la interacció de l'home amb el medi natural, del qual en resulta un paisatge antropomorfitzat. Aquestes construccions són un testimoni de la forma de vida rural, de l'arquitectura popular. Una tècnica constructiva vinculada a les explotacions ramaderes i agrícoles transmesa a través de l'experiència, compartit amb altres feines del camp, i que en alguns casos ha pogut donar lloc a un veritable ofici, el de marger o marjaire o anomenat en altres indrets de Catalunya com margeter i margenador.