Ermita de Santa Margarida de la Canya Montmajor

Berguedà
Correà
Al costat de la casa Serracanya, al Tossal de la Canya

Coordenades:

42.01762
1.73553
395308
4652506
08132-172
Patrimoni immoble
Edifici
Bo
Inexistent
Fàcil
Altres
Privada
Ref. cad.: 002A00081
Cortés Elía, Mª del Agua

Es tracta d'una construcció de planta rectangular oientada E-W amb la porta oberta a ponent (W). Exteriorment s'observa una construcció feta amb grans carreus ben disposats i amb petites obertures a la façana de tramuntana, a més d'una porta oberta posteriorment al mur de migjorn. La porta principal s'obre al centre de la façana i és d'arc de mig punt amb unes dovelles que destques per la seva amplada (tan sols hi ha 5). El costat de la dreta de la façana està avançat respecte a la resta de la paret, de manera que fa un graó. A la façana posterior s'observa diferent tipus d'obra, com si s'hagués construït en tres etapes diferents: la part central està feta amb carreus més grossos i les dues laterals amb carreus més petits. Fins i tot, la cantonada dels costat de l'esquerra està arrodonida, com si es tractès d'un petit absis. L'interior no conserva cap element, excepte que la part situada a llevant està més elevada respecte al sól de la part més propera a la porta i que s'accedeix a través d'uns graons de pedra.

La unica vegada que és citada l'ermita és en un document de l'Arxiu Diocesà de Solsona de 1676 (fons alfabètic, Montmajor. Visites pastorals, 255) (BACH, 2002, pag 61). A part d'això no hi ha cap element que ens permeti saber en quina època va ser construida aquesta església, tot i que possiblement correspongui a la mateixa època que l'ampliació de la casa, el segle XVIII.

IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.