L’origen de l’ermita de La Serra es remunta al segle XIII, tot i que la construcció actual és posterior, amb reformes del segle XIV i també del segle XVII, quan s’hi afegeix la porxada.
Les Rationes Decimarun de l’any 1280 fan referència a l’ermita, i la relacionen amb el monestir de Santa Maria de Roca-Grossa, de Tordera. A la llinda de la finestra situada a mà dreta de la portalada d’accés s’hi pot llegir la inscripció : “AP ? 1381”
L’any 1331 es documenta el testament de Ramon de Molera, que deixa un llegat de sis diners a favor de la capella.
L’any 1652 s’inscriu com a batejada a l’ermita, a Maria Duran, filla de Miquel i de Petronella, ambdós d’Hostalric, que en aquests anys viuen al mas de la Serra a causa del perill de contagi de la pesta bubònica.
Pels volts de 1710, molta gent es refugia al veïnat de La Serra, fugint de l’exèrcit francès (Guerra de Successió). És el cas de Joan Pasqual d’Hostalric i la seva esposa Maria, que pareix a l’interior de l’ermita. El rector d’Hostalric inscriu el naixement i bateig en el llibre de bateigs de la parròquia de Sant Andreu de Ramió.
Durant la Guerra Civil espanyola la nau fou emprada com a escola.
El 8 de setembre, dia de les marededéus trobades, el veïnat celebra l’Aplec de La Serra, amb l’Ofici i el cant dels goigs en alabança de la Marededéu de La Serra.
Al seu interior s’hi conservava una talla de la Marededéu amb el Nen, datada del segle XIII.
