Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Cobles en alabansa de Nostra Senyora de la Serra, de la parròquia de Ramió, Bisbat de Girona que diuen així:
Puig tot dó de vostra ma / lo rebem baix en la terra: / vullaunos sempre ajudar, / mare de Déu de la Serra.//
Molt ditxosa fou la hora/cuant allí vos va trobar / un bou y una pastora / que guardava lo bestiar, / que volia sempre anar / ahont vostra imatge era: / vullaunos, etc.//
En tres mil tres cents vint y hú / vostre temple fabricaren; / los devots tots en comú. / com á Mare vos cridaren; / de est modo ho pensaren, / puig que ho pensa no erra: / vullaunos, etc. //
Vostra festa és celebrada / dia del Sant Naixament: / en ell sou Vós visitada / dels devots en continent; / y puig és tanta la gent / que de Vós salut espera: / vullaunos, etc. //
Sou visitada molts anys / ab un molt antich fervor / de Hostalrich y Gaserans / y de Fogás ab gran amor; / per donarvos lo seu cor / un gran poble se desterra: / vullaunos, etc.//
Sou de tanta perfecció, / que en lo mon no hi ha igual / mostrantnos afició / com a Mare celestial; [Segona columna] vostra gracia és general / com de gran Medianera: /vullaunos, etc.//
Vos tenen en gran estima / la Selva, Vallés y contorn, / los devots de la Marina / alaban lo vostre nom; / y puig ohiu a tothom / que á Vós clama de la terra: / vullaunos, etc. //
Los malalts, Reina divina, / que’s prometen visitar, / troban en Vós medicina / per poderse aliviar; / ja que se fa desitjar / tot remei en gran manera: vullaunos, etc. //
De febres y tercianes / incurables, Vós curau; / de altres mals y desganes / molt prest remei los donau; també feu tornar en pau / qui està posat en guerra: / vullaunos, etc. //
Lo divino Criador, / que’s fou fill obedient, / volgué estesseu present / en la Serra, en Reminyó; / per lograr puig lo perdó / de nostre cualsevol erra: / vullaunos, etc. //
TORNADA: Puig sou estrella del mar / y gran Reina de la terra, / vullaunos sempre ajudar, / Mare de Déu de la Serra.
V. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix.//
R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. //
OREMUS
Concede nos famulos tuos quaesumus Domine perpetuae mentis et corporis sanitate gaudere et gloriosae B. Maria sempre Virgine intercessione á praesenti liberare tristitia et aeterne per frui laetitiae. Per Christum, etc.
Edició del document en un sol color, en paper mida foli, sense numerar. Dibuix i orla al boix. Quadre delimitat per una orla floral. A la part superior, enquadrada al centre, una representació la Mare de Déu de la Serra. A la mà dreta té un ram de flors, mentre que amb l’esquerra envolta al Nen Jesús. Als seus peus, un pastor (a l’esquerra de la imatge) i un bou a mà dreta. La corona de la Mare de Déu està representada per l’astre solar, amb una estrella a l’extrem dels raigs solars més llargs.
A ambdós costats es pot llegir: “Cobles en alabansa de Ntra. Sra. de la Serra, en la parròquia de Reminyó, Bisbat de Girona”, i al dessota, com a tancament, un dibuix geomètric amb una flor a cada extrem.
El text, en català, està disposat en dues columnes separades per una decoració vertical de fulles d’acant que neixen d’una gerra amb un cap antropomorf amb banyes en forma de nansa.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
