Entre Can Brunet Nou i Can Cinto
Òdena

    Anoia
    Camí de Can Brunet, PK 0,400
    Emplaçament
    A uns 200 metres al SO de Cal Futra, lloc anomenat Collet de la Vinya de Cal Futra.

    Coordenades:

    41.63379
    1.64661
    387274
    4610002
    Número de fitxa
    08143 - 285
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Romà
    Estat de conservació
    Dolent
    Molt malmès
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA. 3005
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08142A00600007
    Autoria de la fitxa
    Lluís Pedraza i Jordana

    Tomba aïllada en caixa de tègula orientada d'est a oest i afectada per l'erosió, el sotabosc i l'acció indiscriminada de furtius. El 1984, durant la redacció de la Carta Arqueològica, l'enterrament ja es trobava en molt mal estat de conservació, per la qual cosa no va ser possible determinar-ne les mides i els trets tipològics de si era un enterrament en caixa rectangular o a doble vessant, tot i que a tocar de les restes de la sepultura, es van localitzar fragments escadussers de teules planes i rodones, ossos esberlats i desplaçats, i petits blocs de pedra alineats.
    En motiu de la revisió de la CA el 1991 es van recuperar les teules que quedaven de l'enterrament que havia estat espoliat i destruït, que foren dipositades al Museu Comarcal de l'Anoia.
    En la visita feta per l'Inventari del Patrimoni s'han identificat alguns trossos de tègula i dolium a tocar de l'empremta de la tomba en el terreny. Les teules planes fragmentades que resten al lloc són de mala qualitat i les vores de les mateixes són primes i mal acabades. També s'han pogut apreciar alguns fragments d'imbrices o teules rodones.

    El jaciment va ser descobert el 21 de novembre del 1982 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Per informació d'algun veí se sap que la sepultura fou remenada durant la Guerra Civil, i que la major part de les restes humanes exhumades es van traslladar a la fossa comuna del cementiri de l'Espelt. El 1991, en el decurs de la revisió de la carta arqueològica, ja no quedava pràcticament res de la sepultura. Tan sols es van poder recollir bocins dispersos de tègula, que van ser dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia.

    ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): "Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural", II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673.
    GIBERT REBULL, Jordi (2011). L'alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès).
    SALES CARBONELL, Jordina (1994): "Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia", Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15. Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 317-336.