"Baixant de Perafita al vespre ja fosc, ja nit enllà, baixava pel camí un pagès, en Marfà. Passava per sobre el gorg Negre i volia anar cap avall, cap a Santa Cecília, pel camí normal que es feia servir abans. Passant un tros abans d'arribar al front del gorg Negre, li va sortir una cabra. Primer es va espantar, però la cabra no es presentava gens esquerpa. Va pensar d'agafar-la; era un home amb els dits una mica llargs. Amb la veu molt calmosa l'anava cridant:
- Nitona, nitona, nitona.
La cabra es va deixar agafar. Pensant que era perduda, l'agafa i se la carrega a coll. Marxa cap avall i en passar per sota la plaça de les Bruixes, a tocar del gorg Negre, va sortir una altra cabra. Aquesta va dir a l'altra:
- On vas, cabràs?
Respon la que portava ell a coll:
- A cavall d'en Marfà a portar-me fas!
L'altre, en Marfà, en sentir això ja la fum per aquí enllà.
Les cabres van marxar pel gorg Negre i ell pel camí avall, corrent i espantat. Compteu que els talons li deurien arribar més amunt del cul".
