El Gorg Negre
Sobremunt

    Osona
    Sector sud del terme municipal
    Emplaçament
    A 7800 metres per pista forestal de la carretera BV. 4601, punt quilomètric 18'460.

    Coordenades:

    42.00819
    2.18234
    432292
    4651009
    Número de fitxa
    08271 - 56
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El Gorg Negre s'erigeix amb autoritat com el paratge més simbòlic de la riera de Sorreigs. Emmotllat per un pintoresc saltant de l'esmentada riera en baixar cap a la Plana, és un gorg profund on, segons la dita popular, s'apleguen les bruixes que desfermen les pitjors tempestes que assolen la plana de Vic. La gent també explica que el Gorg Negre no té fons i que, per tant, deu arribar fins al mateix infern. El seu aspecte alhora exòtic i sinistre ve refermat per la presència de parets de roca encastellades que el tanquen, com per protegir-lo de tot accés forà. Precisament dalt d'una d'aquestes parets se situa una petita esplanada coneguda com el pla de les Bruixes. S'explica que una vegada un home curiós va pretendre comprovar la seva profunditat, de manera que, situat a la cornisa de pedra que permet acostar-se fins al sallent d'una altra paret del Gorg, lligà una pedra a l'extrem d'un cordill molt llarg, que anà amollant lentament. El fil s'acabà del tot sense haver arribat a tocar el fons de dit Gorg, al mateix temps que sentí, des de la pregonesa, una sardònica veu que li deia: "Descabdella que descabdellaràs, que mai al fons no arribaràs".
    També s'afirma que, ja fa molt temps, en una nit fosca com una gola de llop, hi havia un pagès que passava prop del Gorg i va veure un moltó gras i de bona presència. Va pensar que en aquell moment que l'animal es devia haver escapat a algú. Aleshores es va treure la faixa i el va lligar a la cua del cavall per tal de portar-lo a casa seva. Però, així que van passar el Gorg, el moltó s'encabrità tant i es posà a tibar amb tanta força que s'enduia el cavall i el pagès junts cap al fons del Gorg. En veure's en tan greu perill, el bon home exclamà: "Valga'm les tèmpores de sant Tomàs!" Al mateix temps reaccionà tallant la faixa amb un punyal que duia. El moltó, sorprenentment, li contestà aleshores: "Sort n'has tingut que dejunades les has". I immediatament desaparegué en la sinistra fondària.

    Aquestes llegendes sobre el Gorg Negre van ser recollides dins del recull de llegendes i rondalles "El Lluçanès màgic", Tot i així ja havien estat recollides per Isabel Iborra i Plans dins la secció "Històries de la vora del foc" a la revista Espurna.

    AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès.
    IBORRA, Isabel (1985). "Històries vora el foc" dins Espurna, publicació del Lluçanès, num. 11, gener de 1985.