Els Vilars de Tous

Sant Martí de Tous

Jaciment descobert per membres del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. En el talús d'un camí veïnal de la zona coneguda com Els Vilars, s'observà la presència de materials ceràmics
prehistòrics.Davant de les troballes es realitza una excavació arqueològica en extensió l'any 1997. Aquesta afecta una zona de 12 m2 amb l'objectiu de delimitar el perímetre complet del fons de cabana, donant com a resultat una estructura de forma subcircular de 3'2 m x 2 m de diàmetre, construïda en un lloc on ha hi havia una petita depressió, que es va modificar per poder-hi construir al damunt. Per a tal fi, es va documentar un reompliment amb pedres de dimensió mitjana i petita fins a reformar una superfície regular i anivellada sobre la qual s'hi va
instal·lar el sòl d'ocupació i els elements que estructuren la distribució interna de la cabana, el principal dels quals és el fogar, localitzat en posició lleugerament lateral. La presència de material arqueològic dispers, entre el que destaquen dos petits molins i algun fragment de
ceràmica (vasos contenidors i vaixella domèstica), permet pensar en operacions de tipus alimentari. També s'ha documentat un important nombre d'evidències corresponents a activitats productives: treball de la fusta i restes d'indústria lítica tallada, sobretot en sílex.
A partir de la tipologia ceràmica i dels fragments atribuïts a l'estil campaniforme pirenaic i al Bronze antic-mitjà s'ha pogut fixar una forquilla cronològica relativa, que aniria entre 2.300 i el 2000 abans de la nostra era. La gran novetat d'aquest jaciment es fonamenta en el fet que per primera vegada a Catalunya s'ha pogut identificar una estructura d'habitació tipus cabana associada amb algun tipus de ceràmica campaniforme. Les evidències arqueològiques fan pensar als seus excavadors que aquesta cabana es va ocupar molt poc temps, potser dies o setmanes, per un grup humà molt reduït, que s'instal·laria al lloc durant l'últim quart del III
mil·lenni, possiblement per proveir-se del sílex que tant aflora en aquesta zona de manera natural.
L'any 2014 a causa del mal estat del jaciment es duu a terme una intervenció arqueològica preventiva, amb l'objectiu de cobrir les restes amb geotèxtil. L'espai afectat són uns 20 metres quadrats, de zona correspon a l'extrem est del camí que va a Cal Torres i que es veu afectada per incidències climàtiques i antròpiques. Per tal de cobrir les restes s'obre una rasa que permet construir un mur de pedra seca i es cobreix temporalment amb terra vegetal.