Els horts de l'Ametlla de Merola
Puig-reig

    Berguedà
    08736-L'Ametlla de Merola
    Emplaçament
    L'Ametlla de Merola, entre la colònia i el riu Llobregat

    Coordenades:

    41.90808
    1.88478
    407507
    4640172
    Número de fitxa
    08175 - 333
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Popular
    Segle
    XIX-XXI
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Puig-reig
    Autoria de la fitxa
    Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

    Els horts de l'Ametlla de Merola ocupen l'espai comprés entre la zona urbana (la colònia i el conjunt fabril) i el riu Llobregat, a la zona coneguda com "El meandre", i s'estenen en una extensió d'una hectàrea, espai que està parcel·lat des dels mateixos orígens de la colònia i que ha donat lloc a la formació d'uns 300 horts, majoritàriament encara en conreu.
    Els horts formen un mosaic canviant en funció de la temporada de l'any i del ritme de creixements dels productes plantats; l'aigua per al reg hi arriba d'un petit caneló que connecta amb el canal que porta l'aigua a la turbina i que es coneix amb el nom de "la regadora" i que fa que els horts més preuats siguin els més propers a aquesta estructura. Tradicionalment els adobs procedien dels pous negres de la colònia y de les deixalles que s'acumulaven a la zona de l'escorxador prop del qual es cremaven. Al costat dels horts s'hi van construir galliners, conillers i en alguns casos tenen barraques d'uns 4 m2.

    L'Ajuntament de Puig-reig seguint les recomanacions el Pla Director de les Colònies del Llobregat intenta regular i harmonitzar les construccions efímeres els horts amb l'objectiu d'aconseguir millorar el paisatge d'aquesta zona tant emblemàtica.

    Fou el 1864, quan en Mateu Serra i Tauran, comprà els terrenys per construir la fàbrica i la colònia de l'Ametlla, la fàbrica de la qual va tancar portes l'any 1999. Des de la seva fundació l'espai més proper al riu es destina a zona d'horts que porporcionaven aliments importants per una gran qwuantitat de famílies treballadores; propietat de l'empresa o de la masia veïna de "El Grapal" o "Alsina de Graells", eren reservats per lesfamílies de la colònia. Actualment els hortalans pagen un cànon anual per el conrreu d'aquets horts.

    VV.AA: L'Ametlla de Merola, L'EROL núm especial 2004.
    R.SERRA: L'Ametlla de Merola, parc Fluvial del Llobregat s/d.
    I. TERRADAS SABORIT. "Dades històriques de L'Ametlla de Merola". Ametlla de Merola.1978.
    I. TERRADAS SABORIT. "De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència". L'Avenç. Barcelona 1988.
    I. TERRADAS SABORIT. Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. 1979.
    I. TERRADAS SABORITLa qüestió de les colònies industrials. Centre Estudis del Bages, Manresa 1994.
    R. SERRA. Les colonies textils a Catalunay, Manresa Angle editorial, 2000.