Aquesta llegenda que recorda molt a les dels minairons pirinencs fou publicada per Joan Masats l'any 1980 i els fets succeeixen al gorg del Diable, prop de les Comes i diu així:
"Un dels amos de les Comes fou un bruixot que tenia una capsa gelosament guardada. La seva muller, desobeint les seves ordres, l'obrí i en sortiren un gran nombre de bèsties negres que s'escamparen per tota la casa movent-se amunt i avall. Eren dimonis, i l'amo, per fer-los estar quiets, els manà que recollissin un per un els grans de mill d'un sac que s'escampà. En un vespre ho recolliren tot. Després els manà que estimbessin les roques del cingle del Robert i aviat acabaren.
Aleshores se'ls enmenà al gorg del Diable, sota de cal Cotis, i els manà que fessin tornar blanca una pell de cabra negra, i negra una pell de cabra blanca. No els fou possible i avergonyits es tiraren de cap al gorg. Durant molts anys es sentí nit i dia els cops que donaven contra les pedres, com cops de picador. Al Gorg del Diable sempre hi ha peixos però mai se'n pesca cap".
