Els Casalots I
L'Ametlla del Vallès

    Vallès Oriental
    Can Focs
    Emplaçament
    A la zona dels casalots de can Draper.
    233

    Coordenades:

    41.65773
    2.27277
    439451
    4612031
    Número de fitxa
    08005-414
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    IaC-IVdC
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si. CC.AA: 3368
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Varis propietaris
    Autor de la fitxa
    Enric Costa Argemí

    Restes estructurals situades a la zona dels casalots de can Draper. Actualment, són els camps que hi ha davant de la residència de can Focs, solapant en part el jaciment dels Casalots II. Es tracta d'un indret immillorable per al conreu, a la segona terrassa sobre el Congost i amb un suau penedent al sud-est, just a l'inici de l'actual carretera de Llerona.
    El sol fet del topònim, que ja apareix en un plànol de la finca de Can Draper de meitat del segle XIX -tot i que en aquell moment es tractava d'una zona boscosa-, fa pensar en la possibilitat que ja llavors es tingués constància d'estructures i murs antics. S'hi han localitzat dolia, àmfora, ceràmica comuna africana, sigilates itàliques, hispàniques i africanes.També hi ha notícia de la troballa d'una moneda de la seca de Lauro. Emili Ramon recordava també la troballa per part d'Eusebi Álvarez en aquest indret, en el moment en què s'obrí la carretera, d'un enterrament de tègula amb una llàntia d'aixovar. Precisament, entre els materials que hem localitzat al Museu de Granollers hi destaca un fragment d'una llàntia africana. Però probablement el material més destacat és el fragment escultòric representant dos cavalls marins enfrontats que encara es conserva encastat al mur de tancament del barri de la masia de Can Draper. Josep Estrada, pels materials trobats, situava el jaciment -probablement una vil·la- entre els segles I i IV d. C. Ramon Járrega identifica una vora de sigil·lata africana datada, com a mínim, al segle IV-. Tanmateix, revisats els materials conservats al Museu de Granollers, es podria avançar la fundació de l'assentament al segle I a.C., potser a l'inici de l'època imperial.
    En la prospecció realitzada l'any 2007 no s'han localitzat restes ceràmiques antigues. Tanmateix, al voltant de la barraca agrícola es localitzen gran nombre de pedres, algunes de grans dimensions i amb restes de morter de calç.

    Documentat per Josep Estrada.

    COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.

    Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.