Els Armats
Moià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els Armats surten disfressats de soldats i generals romans el vespre del Dijous Sant des del Museu de Moià, on es guarden les vestimentes, i fan diverses desfilades: la cadena, el quadre, el rellotge, l'esgrima... al ritme dels tambors, del soroll de les llances i dels escuts. S'acompanyen també per les banderoles que els portadors o "aquilífers" fan ballar. El so dels tambors i el soroll de les llances o "pilums" en el paviment modern s'imposa en el silenci de la Plaça Major i als sentits dels qui ho veuen. Abans que surtin els Armats, des de l'Ajuntament s'apaguen els llums dels fanals i s'encenen les teieres, fent l'espectacle encara més misteriós.
Història
La primera noticia que es té sobre els Armats són documents de l'Arxiu Municipal de la confraria de la Mare de Déu de la Soledat, datats del 8 d'abril de 1847. La senzilla vestimenta que portaven el Banderer, el timbaler i els 12 armats va ser renovada l'any 1915. El banderer (aquilífer) portava l'escut que portava Francesc Viñas en la representació de l'òpera Lohengrin però es va perdre a la guerra. Les processons religioses de Setmana Santa van desaparèixer, però els Armats s'han mantingut gràcies als seus membres. Els Armats formen part de l'esquadró de soldats romans que precedien els passos religiosos. Actualment continuen sortint el Dijous Sant per fer els seus passos tradicionals, coneguts com: la cadena, la creu, el quadre, el triangle, l'esgrima, el rellotge... acompanyats de les seves llances, escuts i banderoles en el silenci i la foscor del carrer. Són un record de l'esplendor que va tenir Moià en la seva Setmana Santa.
Bibliografia
Clarà i Arisa, J (1997); Moià, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Ed. Viena SL. Barcelona, gener. Domingo i Díaz, E(2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 84. T&T. Moià. www.festes.org
