Elements arquitectònics de Rotllant
Guardiola de Berguedà

    Berguedà
    Casa de Rotllant damunt dels plans de Rotllant
    Emplaçament
    Casa Rotllan. Pista de Terradelles a Brocà passant pels plans de Rotllan i casa homònima.
    845

    Coordenades:

    42.25022
    1.88674
    408164
    4678158
    Número de fitxa
    08099-76
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Gòtic
    Renaixement
    Segle
    XV-XVII
    Estat de conservació
    Regular
    Aquestes obertures estan en un estat de conservació regular ja que el dovellatge de la porta d'entrada ha estat alterat per la conversió de la finestra del primer pis en porta de comunicació amb les eixides del sector de migdia.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si. Núm.3425 IPAC (Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya)
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08098A00600062
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Elements arquitectònics que formen part de la masia de Rotllant. Es tracta de la porta d'entrada o principal formada per un arc adovellat de mig punt amb les dovelles realitzades en pedra picada ben treballades i escairades i unides amb argamassa de calç d'un 1 metre de llarg. Presenta esplandit intern i arc rebaixat construït amb la tècnica de sardinell, També conserva les restes de les pollegueres. Les finestres es situen a la banda de migdia i llevant. Es situen a la planta principal i estan compostes per estructures amb bastiment i llinda de pedra sorrenca. Cal destacar que la que es situa damunt de la porta d'entrada té unes dimensions més grans. També en cal destacar a la paret de ponent la notable reixa de forja que protegeix una de les finestres del primer pis amb els espàrrecs simulant pinyes. Aquest tipus de reixa està datada de finals de l'etapa gòtica i en trobem un paral·lel molt igual a la finestra de l'antiga rectoria de Bagà amb la mateixa disposició i cronologia. Cal remarcar que aquest edifici de Bagà, avui desaparegut, va ser construït al segle XV per un rector i prevere que procedia de la família dels Pinós.

    Aquests elements permeten datar aquest edifici a cavall dels segles XVI i XVII i mostrant certs paral·els amb algunes reixes de forja de la vila de Bagà i també d'alguns castells de la Segarra.

    La casa de Rotllant va correspondre amb una de les cases més grans del terme de Brocà. Ens és molt dificil identificar l'origen d'aquesta casa que no apareix esmentada amb aquest nom en els documents de Sant Llorenç prop Bagà ni tampoc en els documents medievals de les baronies de Pinós. El cognom Rotllant surt a l'edat mitjana en els documents del cenobi de Sant Llorenç nombrant alguns dels priors i monjos cambrers que tenia però és sobretot és a l'època moderna quan s'utilitza en més freqüència. En un fogatge del 1533 apareixen com a vassalls dels Pinós i all 1718 hi ha esment d'un tal Esteve Rotllant, regidor de la vila de Bagà que protagonitza diversos fets relacionats amb les baronies i al 1756 Josep Rotllant, serrador de la vila de Bagà se li encarregaren les fustes de l'altar de Santa Teresa del Santuari de Paller o dels Banyadors . És possible que aquest mas es denominés d'una altre manera. La presència d'elements amb certa entitat (torre adossada l'extrem sud-oest, porta adovellada, escala de pedra i reixes de forja) denoten un aspecte "senyorial" a l'edifici i no es descarta que correspongués a alguna de les cavalleries pertanyents als senyors de Brocà o als Santa Eulàlia. Al cadastre de 1759 i conservat a l'arxiu municipal de Guardiola mostra la gran quantitat que terres que posseïn els Rotllant tant a Brocà com a Gavarrós. A l'inventari de les cases de Brocà i conservat a l'arxiu comarcal del Berguedà esmenta la casa de Rotllant a la partida de Brocà juntament amb les altres de Clarà, Companyó, Vilella, cal Blau, Hostalnou Finalment al document solt de cal Galló Rotllant surt al "cuartel oeste" juntament amb Serradet, la rectoria, Galló, Clarà i les cases de la partida de Gréixer. Va ser abandonada no fa masses anys i des de llavors s'empra com a explotació agrícola i ramadera.

    SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol II p. 108, 111, 401; AMGB. Cadastre de Brocà 1756. AMGB. Full solt. SERRA I ROTÉS, R; CLARET, J (1983). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Guardiola de Berguedà. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Patrimoni Cultural.