La fabricació de monedes falses a la comarca del Maresme, sobretot durant la segona meitat del segle XIX i primera del XX, és una evidència força documentada i comentada fins i tot en mitjans de comunicació. A la publicació de Coll i Modolell (1999) se'n fa un breu resum on es parla de Teià, Premià de Dalt i Vilassar. D'aquest darrer n'extreu la informació del llibre de Pau Ubach (1994).
Pau Ubach explica la seva pròpia experiència i les troballes que va fer conjuntament amb el grup d'arqueologia de Vilassar. La primera que diu que es va trobar és la mina del carrer Sant Genís conegut pel forn de Can Clapés, on encara hi havia fragments dels peus de ferro de la màquina de fer moneda. A Can Pons i Arenes també hi havia restes dels peus de la màquina i algun retall de coure. Una altra es trobava a Can Marquès al final del bosc, tocant al bosquet de Ca l'Arenes En aquesta es va documentar un gresol en perfecte estat i tires de coure. Una quarta troballa és la de Can Bail (Vehil) de les Ginesteres, on es van trobar els característics peus de la màquina, tires de coure amb els retalls fets i monedes encunyades i sense encunyar d'Isabel II, falsificació amb seca de 1846.
El grup d'arqueologia va fer altres intervencions a pobles del voltant, com la de Can Xinxa a Cabrils, d'on prové la maquina que hi ha al Museu Arxiu Municipal de Vilassar.
En el seu reball, Josep Samon (2013) fa un estat de la qüestió del tema i aporta un llistat d'objectes pertyanyents al fons del museu relacionats amb la fabricació de moneda falsa, també comenta les troballes del grup d'arqueologia de Vilassar i fa un estudi històric i tècnic de la màquina procedent de Can Xinxa.
