Elaboració de moneda falsa
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Vilassar de Dalt
    146

    Coordenades:

    41.51952
    2.35637
    446297
    4596631
    Número de fitxa
    08214 - 394
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tradició oral
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    La fabricació de monedes falses a la comarca del Maresme, sobretot durant la segona meitat del segle XIX i primera del XX, és una evidència força documentada i comentada fins i tot en mitjans de comunicació. A la publicació de Coll i Modolell (1999) se'n fa un breu resum on es parla de Teià, Premià de Dalt i Vilassar. D'aquest darrer n'extreu la informació del llibre de Pau Ubach (1994).
    Pau Ubach explica la seva pròpia experiència i les troballes que va fer conjuntament amb el grup d'arqueologia de Vilassar. La primera que diu que es va trobar és la mina del carrer Sant Genís conegut pel forn de Can Clapés, on encara hi havia fragments dels peus de ferro de la màquina de fer moneda. A Can Pons i Arenes també hi havia restes dels peus de la màquina i algun retall de coure. Una altra es trobava a Can Marquès al final del bosc, tocant al bosquet de Ca l'Arenes En aquesta es va documentar un gresol en perfecte estat i tires de coure. Una quarta troballa és la de Can Bail (Vehil) de les Ginesteres, on es van trobar els característics peus de la màquina, tires de coure amb els retalls fets i monedes encunyades i sense encunyar d'Isabel II, falsificació amb seca de 1846.
    El grup d'arqueologia va fer altres intervencions a pobles del voltant, com la de Can Xinxa a Cabrils, d'on prové la maquina que hi ha al Museu Arxiu Municipal de Vilassar.
    En el seu reball, Josep Samon (2013) fa un estat de la qüestió del tema i aporta un llistat d'objectes pertyanyents al fons del museu relacionats amb la fabricació de moneda falsa, també comenta les troballes del grup d'arqueologia de Vilassar i fa un estudi històric i tècnic de la màquina procedent de Can Xinxa.

    Els amagatalls que utilitzaven els falsificadors eren mines excavades en el sauló moltes de les quals ja existien i les aprofitaven, d'altres les engrandies i d'altres les excavaven intencionadament. Això no vol dir que tots els hipogeus, fresqueres o grutes que hi ha a moltes cases de pagès i masies s'utilitzessin per fer moneda falsa.

    El diari de Barcelona del 18 de gener de 1858 diu: " les persones que inculpades de fabricants i venedors de moneda falsa entraren ahir a la capital, escortades per una partida de guàrdies civils, eren procedents de Vilassar de Dalt on es trobà una fàbrica muntada a gran escala i proveïda de bon nombre de màquines i altres útils".

    COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàg. 259.
    Diari de Barcelona, de 18 de gener de 1858.
    SAMON FORGAS, Josep (2013). La màquina de moneda falsa i altres materials del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; dins La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX. Col·lecció d'estudis d'història del dret, núm. 6. Universitat Pompeu Fabra i Museu nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, pàgs. 165 a 171.
    UBACH, P. (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona.