El Xei
Castellcir
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia situada en un turó sobre el marge esquerre de la riera de la Golarda, afrontant amb la masia dels Sorts, que n'és a l'altra riba.
El volum principal el constitueix un edifici de planta rectangular en origen i quadrada després d'una ampliació vers el sud. Consta de planta baixa i primer pis sota coberta. A la façana principal, encarada a sud, tan sols hi ha una gran obertura que correspon a una volta rebaixada (corresponent a l'ampliació esmentada) al fons de la qual s'hi troba la porta de la façana original, amb grans dovelles i la inscripció 1764 a la clau. La primera planta havia estat en bona part oberta, amb grans pilars sostenint l'embigat de la coberta. Tot i això, també s'hi aprecien finestres allindanades de pedra, especialment a la meitat nord. L'aparell és de grans pedres desbastades, lligades amb morter de calç i emblanquinades.
A part del volum principal, hi ha altres espais (tant annexats com segregats) que corresponen a coberts i tancats.
Història
El primer esment documental és de 1130, quan consta com a alou de Sant Benet de Bages. En la documentació apareix en ocasions com a "el Soler", "l'Alzina" o el "Mas Alzina". Al segle XIII consta que tenia agregats els masos d'Armamirona i Colomer, ara desapareguts. Posteriorment passà a mans del mas Collell de Balenyà i, més endavant, a les de la Closella. A partir de mitjan segle XVI passà a mans de Pau Alzina, i més tard a les de Pau Soler, conegut amb el sobrenom de Xei. Fou habitada pels seus propietaris fins al 1785, i més tard hi hagué masovers, fins a mitjan segle XX. Actualment torna a estar habitada de forma permanent.
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció "Monografies", núm. 29).
RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30
TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012.
