El Vilar del Met

Vilanova del Camí

Les primeres notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre aquest jaciment es remunten a l'any 1863, i aparegueren a el diari "El Eco de Igualada". En aquesta notícia l'il·lustre Dr. Jaume Gomis i Galtés, feia esment de les troballes que des de feia uns anys tenien lloc a una partida de terra anomenada "Mas Vila" i que uns anys abans, en plantar vinyes, ja havien aparegut "cimientos y vestigios de edificios y habitaciones, paredones y bóvedas subterráneas, pavimentos enteros de argamasa hidráulica y enladrillados, cañerías y gran cantidad de piedras labradas de varias formas. En la partes sur-oeste de la finca se ven así mismo los basamentos de dos líneas de espesa muralla de unos quince metros de longitud". El 1888 un nou article del mateix autor ja refereix l'indret com "Vilà d'en Met".
L'any 1922 i l'any 1935 es dugueren a terme sengles campanyes d'excavació per part de socis de la Secció Excursionista de l'Ateneu Igualadí sota la direcció d'Antoni Borràs i Quadres. Anys després, el 1955, el Sr. Antoni Borràs va efectuar unes prospeccions a l'indret que posaren de manifest l'existència de més murs al jaciment, segons es pot observar en una publicació de l'any següent (vegeu la bibliografia).
L'any 1967, en fer una prospecció d'aigua a l'indret es destruïren dues sitges ibèriques. La Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada va poder recuperar alguns materials que s'hi relacionaven, alguns d'ells "in situ". Entre els materials hi havia ceràmica a torn (algun dels fragments pintat) , un "pondus", una fusaiola i material de ferro com una falç, una gran anella, i un instrument amb tall a l'extrem i una cavitat per a rebre el mànec de fusta. També es va recuperar un mànec d'os, còdols de pedra treballats i polits i una base de premsa de pedra.
De l'estudi dels materials dipositats al Museu Comarcal d'Igualada, se'n desprén l'existència de ceràmica campaniana tipus A i B (Segles III a I aC), ceràmica ibèrica decorada i sense decorar, àmfora ibèrica de la costa catalana, fragments de Terra Sigil·lata Sud-gàl·lica i Hispànica que abracen una cronologia dins del segle I dC.
El repertori de monedes conegudes d'aquest jaciment, ja sigui en col·leccions públiques o particulars, abraça una cronologia que va des de la 2a 1/2 del segle II aC (seca de SEKAISD) fins a finals del segle I dC (una moneda romana imperial de Domicià).
Durant el seguiment arqueològic de la construcció de la variant sud d'Igualada (any 2007) es varen localitzar i excavar vuit sitges ubicades dins el límit d'aquest jaciment arqueològic. Si bé l'indret on aparegueren aquestes sitges presentava en el moment de l'excavació un fort pendent, sembla que en època ibèrica no era així, atès que unes sitges es conservaven pràcticament senceres mentre que d'altres sitges nomès conservaven uns pocs centímetres del seu fons. Els materials recuperats en aquest conjunt de sitges situen la cronologia de la seva amortització cap a finals del segle III aC, probablement en el context de la 2a Guerra Púnica (fàcies antiga dins la producció itàlica de la Campaniana A).
També s'han relacionat amb aquest jaciment les sitges excavades al jaciment conegut com "Masroig", també dins del terme de Vilanova del Camí (vegeu les fitxes relacionades).