El Vilar del Met Vilanova del Camí

Anoia
A la Plana de Can Titó, al centre aproximat del terme municipal
A uns 325 m a l'est de Can Titó
325
08302-4
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Ibèric
Romà
IIIaC I dC
Regular
No s'ha efectuat cap excavació arqueològica sistemàtica i, per tant, es desconeix l'entitat i estat de conservació del jaciment
Legal
BCIL (18/01/2016)
Sí (C.A. 7542)
Fàcil
Productiu
Privada
08303A006000110000QQ
Miquel Gea Bullich

Jaciment ubicat en un terreny elevat en el marge dret del riu Anoia on s'ha constatat repetidament la troballa superficial de fragments ceràmics pertanyents a les èpoques ibèrica i romana, sense evidència d'estructures visibles en superfície.

En el moment d'elaborar el present Mapa de Patrimoni Cultural, l'Ajuntament de Vilanova del Camí ha declarat el jaciment arqueològic com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), protecció legal que fou aprovada pel Ple municipal, en sessió ordinària, el dia 16 de gener de 2016.
D'altra banda, cal tenir en compte que el Vilar del Met té tres fitxes diferenciades a la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya. El Vilar del Met, amb número d'identificació 7542, el Vilar del Met Nord, amb número d'identificació 14187 i el Vilar del Met Sud, amb número d'identificació 14188.
Tal com ens va suggerir l'arqueòleg Xavier Bermúdez, vilanoví molt bon coneixedor d'aquest jaciment, pensem que cal considerar els tres jaciments com diferents àrees pertanyents a un sol gran jaciment i, per aquest motiu, conservem únicament una fitxa amb el nom genèric de "El Vilar del Met".

Les primeres notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre aquest jaciment es remunten a l'any 1863, i aparegueren a el diari "El Eco de Igualada". En aquesta notícia l'il·lustre Dr. Jaume Gomis i Galtés, feia esment de les troballes que des de feia uns anys tenien lloc a una partida de terra anomenada "Mas Vila" i que uns anys abans, en plantar vinyes, ja havien aparegut "cimientos y vestigios de edificios y habitaciones, paredones y bóvedas subterráneas, pavimentos enteros de argamasa hidráulica y enladrillados, cañerías y gran cantidad de piedras labradas de varias formas. En la partes sur-oeste de la finca se ven así mismo los basamentos de dos líneas de espesa muralla de unos quince metros de longitud". El 1888 un nou article del mateix autor ja refereix l'indret com "Vilà d'en Met".
L'any 1922 i l'any 1935 es dugueren a terme sengles campanyes d'excavació per part de socis de la Secció Excursionista de l'Ateneu Igualadí sota la direcció d'Antoni Borràs i Quadres. Anys després, el 1955, el Sr. Antoni Borràs va efectuar unes prospeccions a l'indret que posaren de manifest l'existència de més murs al jaciment, segons es pot observar en una publicació de l'any següent (vegeu la bibliografia).
L'any 1967, en fer una prospecció d'aigua a l'indret es destruïren dues sitges ibèriques. La Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada va poder recuperar alguns materials que s'hi relacionaven, alguns d'ells "in situ". Entre els materials hi havia ceràmica a torn (algun dels fragments pintat) , un "pondus", una fusaiola i material de ferro com una falç, una gran anella, i un instrument amb tall a l'extrem i una cavitat per a rebre el mànec de fusta. També es va recuperar un mànec d'os, còdols de pedra treballats i polits i una base de premsa de pedra.
De l'estudi dels materials dipositats al Museu Comarcal d'Igualada, se'n desprén l'existència de ceràmica campaniana tipus A i B (Segles III a I aC), ceràmica ibèrica decorada i sense decorar, àmfora ibèrica de la costa catalana, fragments de Terra Sigil·lata Sud-gàl·lica i Hispànica que abracen una cronologia dins del segle I dC.
El repertori de monedes conegudes d'aquest jaciment, ja sigui en col·leccions públiques o particulars, abraça una cronologia que va des de la 2a 1/2 del segle II aC (seca de SEKAISD) fins a finals del segle I dC (una moneda romana imperial de Domicià).
Durant el seguiment arqueològic de la construcció de la variant sud d'Igualada (any 2007) es varen localitzar i excavar vuit sitges ubicades dins el límit d'aquest jaciment arqueològic. Si bé l'indret on aparegueren aquestes sitges presentava en el moment de l'excavació un fort pendent, sembla que en època ibèrica no era així, atès que unes sitges es conservaven pràcticament senceres mentre que d'altres sitges nomès conservaven uns pocs centímetres del seu fons. Els materials recuperats en aquest conjunt de sitges situen la cronologia de la seva amortització cap a finals del segle III aC, probablement en el context de la 2a Guerra Púnica (fàcies antiga dins la producció itàlica de la Campaniana A).
També s'han relacionat amb aquest jaciment les sitges excavades al jaciment conegut com "Masroig", també dins del terme de Vilanova del Camí (vegeu les fitxes relacionades).

ALMAGRO, Martín.; SERRA, Josep de Calassanç.; COLOMINAS, Josep (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas.
AMADES, Joan (1933). "Ciutats de llegenda". BCEC. Vol. XLIII.
ASENSIO, David [et al.] (1998). "Paisatges ibèrics. Tipus d'assentaments i formes d'ocupació del territori a la costa central de Catalunya durant el període ibèric". A: Actas del Congreso internacional "Los Iberos, principes de occidente", Saguntum- PLAV. 1. p.373-385. Extra.
BAS i JORDI, J. "Notes". El Ateneo. 40-42.
BERMÚDEZ, Xavier (2000). Un assentament agrícola dins la dinàmica de la romanització : estudi del jaciment iberoromà del Vilar del Met (Vilanova del Camí, Anoia). Ajuntament de Vilanova del Camí.
BORRÀS i QUADRES, Antoni. "La cerámica del Vilar del Met". Boletín AFI. Época II, .
BORRÀS i QUADRES, Antoni. "La vil·la íbero-romana del Vilar del Met". Boletín AFI. Època II. .
BORRÀS i QUADRES, Antoni. "Nuevo poblado ibérico". Boletín AFI.
BORRÀS i QUADRES, Antoni (1956). VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid: Ministerio de Educación Nacional.
CASTILLA, M; ENRICH, J; SERRA, J. "El Vilar del Met (Vilanova del Camí, Anoia): Estudi de dues sitges ibèriques". Estrat. 4.
ENRICH I HOJA, Joan.; SERRA GARCIA, Josep (1991). "El Vilar del Met (Vilanova del Camí-Anoia): estudi de dues sitges". Estrat. Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga (Igualada), 4.
FERRER, Lluís. "Localitzat l'antiga Jespus". Boletín del Club Natació Igualada. 12-13.
GOMIS GALTÉS, Jaume. "Les ruines de Vilanova del Camí". L' Eco d' Igualada. 85.
GOMIS i GALTÉS, J. "Cuestión histórico-arqueológica". L'Eco d'Igualada. 4.
IGNOTUS (CASTELLÀ I RAICH, G). "Qüestió històrico-Arqueològica". L'Eco Igualada. Any III. N.
MALUQUER DE MOTES,Joan.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, Ana Maria; PALLARES, Ramon.; VILA, M. del V.
Catàleg provisional del poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982.
MATEU LLOPIS, Felipe. "Ciudades-cecas u hallazgos monetarios en la frontera entre el Al-Andalus y los
Condados Catalanes". Miscellanea Aqualatensia. 1.
MATEU LLOPIS, Felipe. "Hallazgos monetarios (IV)". Ampurias. VII-VIII.
MATEU. "Hallazgos monetarios (V)". Ampurias. 9-10, p.79..
PEDRAZA i JORDANA, Ll. "Iespus, interpretació errònia d'un topònim recollit per Claudi Ptolomeu". Estrat. 1.
SABATÉ, Flocel [et al.], (2003). "Història de Vilanova del Camí". Ajuntament de Vilanova del Camí.