El Verdaguer
Santa Maria d'Oló

    Moianès
    Sector nord-est del terme municipal
    Emplaçament
    Carretera de servei paral·lela a l'Eix Transversal (BP-4313), al km. 16,6 camí sud 100 m
    670

    Coordenades:

    41.89187
    2.07896
    423592
    4638181
    Número de fitxa
    08258-149
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08258A010000090000AW
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de dimensions mitjanes, emplaçada en una terrassa de la riera d'Oló per la banda nord. Consta d'un cos residencial de planta irregular (de planta baixa més dos pisos), amb coberts aïllats al nord-oest. La casa és fruit de dues fases principals. La part antiga és la del nord, i a mitjans de segle XX es va construir el cos del sud-est, que inclou una àmplia terrassa, com a residència per als masovers. La construcció s'assenta en un terreny amb desnivell, de manera que la façana principal, encarada al sud-oest, queda retallada per aquest pendent. Es distribueix en tres eixos d'obertures, amb un portal lateral d'arc escarser i un balcó central. L'accés habitual, però, es fa per la façana lateral del nord-oest, que queda més alta i té una planta menys. En general, l'aspecte exterior de la casa, amb les parets arrebossades i pintades de blanc, sembla fruit d'una reforma tardana, feta al segle XIX o començament del XX.
    Entre els elements més interessants destaca un dels coberts que estava dedicat a l'elaboració del vi. És una construcció de pedra que a la part posterior té una tina, a la qual s'hi accedia per una escala lateral, i a la part davantera tenia la premsa i altres instal·lacions auxiliars. Així mateix, prop del camí d'entrada hi ha una construcció semblant a una barraca que era un aljub d'aglans, un element gens habitual. Una mica més lluny queden les restes d'un forn d'obra.

    Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 64 (Pla Especial Urbanístic 2011)
    Informació oral facilitada per Ramona Rocadembosc

    Les primeres notícies que coneixem d'aquest mas són del fogatge de 1553, on hi consta Pere Verdaguer, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Cal suposar que era el cap de casa del mas Verdaguer. No en coneixem més dades fins a principis del segle XX, quan la família de cognom Verdaguer continuava al front del mas. Cap a mitjans d'aquest segle l'hereva de la casa i filla única, Mercè Verdaguer, va marxar a Vic per desavinences amb els seus pares. Els pares van restar encara un temps al mas i van portar a terme l'allargament de la casa per la part de migdia, i llavors hi van entrar masovers. Els actuals propietaris són els descendents de l'hereva, que continuen residint a Vic i ara porten el cognom Emblàs. En aquest període per la masia del Verdaguer hi han passat tres famílies de masovers, els actuals van entrar pels volts de 1985.

    FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 73.
    SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 64.