El Vendrell
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. VII. Catàleg de béns a protegir. Cr-11. El Vendrell. BCIL A.
Descripció
Gran casal de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana, que està encarada a migdia. Està format per dos cossos, un correspon a l’edificació principal (i més antiga), amb planta baixa, pis i golfes; el segon, al cos de galeries, amb més alçada que l’anterior, presenta tres pisos. En ambdós casos, les parets estan arrebossades i pintades de blanc.
Sobre l’edificació principal, en destaca el portal adovellat, amb les dovelles superiors gairebé desaparegudes a causa de la presència del gran finestral del primer pis. Per altra banda, destaquem les balconades i el treball amb la pedra en llindes i brancals, amb decoració motllurada.
El cos de galeria amb elements d’estil isabelí està adossat al costat de llevant de l'edifici principal. Presenta a la planta pis, una galeria oberta conformada per una seqüència de cinc compartiments d’arcs geminats de mig punt sustentats per columnes d’estil clàssic, i decoració amb volutes vegetals. L’arcada del centre forma un escut, amb decoració d'estil barroc.
Al pis superior, hi ha el mateix esquema constructiu però amb una galeria cega, on l’espai de paret l’ocupen finestres senzilles, de secció rectangular. Aquesta fase de la galeria es va tapiar el 1877.
Als voltants, la propietat compta amb diferents construccions aïllades per a usos agrícoles, i naus per a bestiar. L'entorn immediat està totalment enjardinat.
A la cara posterior, hi ha la capella dedicada a Sant Ramon Nonat, bastida el 1784.
S’accedeix a la propietat a través d’una gran lliça. És remarcable l'arquitectura del mas, una de les més importants i més ben conservades de la zona, especialment les galeries d’estil Isabelí.
En la façana del cos o edifici més antic (el més baix), hi ha almenys una llinda de finestra amb una inscripció del segle XVII. segons Carles Puigferrat, una hipòtesi d'evolució de l'edifici podria ser que el cos més antic del mas actual seria una construcció del segle XVII, al qual s'adossà durant el segle XVIII el cos amb galeries barroques.
Història
Antigament dit el Vendrell de la Barroca, sabem que el 1292 ja existia. Anys més tard un fill del mas, Bartomeu Vendrell, actuava el 1302 com a sacerdot i notari de Tona. A la documentació de les masies veïnes surten esmentats membres de la família durant el segle XIV.
Té a l’interior de l’entrada la data de 1766 i a la façana el nom de Ramon Vendrell, amb la data 1758. Aquestes dates estarien relacionades amb la construcció de la galeria i pou. L’any 1877 el mas va patir una profunda reforma per convertir-lo en hotel o residència per aquells que anaven a prendre les aigües a la deu de la Puda de Segalés.
Es conserva un manual singular, amb el títol de “Llibre de notes”, del 1823, que va començar a escriure Josep Vendrell (PLADEVALL, 1990: 168).
El mas el Vendrell forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte de Tona, delimitada per la carretera N-141C de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.
És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, Segalers, entre altres.
Bibliografia
LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.
PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 350-351.
PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.
