Fins als anys 60 es traslladaven els difunts de les masies escampades de Canyelles cap a l'església i després al cementiri del poble portats en un cadafalc especial, una espècie de taula. Els portants no podien ser familiars directes del difunt i era obligatòria la participació dels veïns més propers. El trasllat es feia per relleus, es deixava el difunt en el cadafals, mentre es feia el canvi de portants el capellà feia una oració. Al davant de la comitiva hi havia l'escolà o escolans portant la creu, darrera seu el capellà, el seguia el mort amb els seus portants i els familiars i la gent que els acompanyava.
