El Solà del Sot
Granera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada amb un espai de barri o pati interior, que està formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants recrescuda, amb el carener perpendicular a la façana principal i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al pati, compta amb un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars amb els emmarcaments fets amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Destaca, a l'extrem de migdia del parament, una finestra d'arc conopial trilobulat amb les impostes decorades. Les finestres del pis superior estan emmarcades amb maons. De la façana nord-oest també destaca una finestra rectangular emmarcada en pedra, i amb l'intradós motllurat. Aquest volum principal està envoltat de cossos auxiliars de planta rectangular, amb cobertes d'un sol vessant força enrunades. Tancant el pati per la banda de llevant hi ha tres volums aïllats força enrunats. Un d'ells conserva un portal d'arc rebaixat bastit en maons. L'accés al pati es fa per la banda mitjançant un portal rectangular, protegit amb un voladís de dues aigües força enrunat. La construcció està bastida en pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars i lligada amb morter de calç.
A la banda sud-est de la construcció es conserven les restes de l'antiga era, bastida en cairons. Les imatges s'han extret del Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera, elaborat l'any 2016.
Història
El mas apareix mencionat en el Capbreu de Castellterçol de l'any 1370, dins de la sufragània de Sant Julià Úixols. Posteriorment, la masia apareix mencionada en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Finalment, el mas torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Fins a finals del segle XX, a la masia hi havia masovers.
Bibliografia
CAPDEVILA I OLLER, Joan (2001). Caminem per Castellterçol. Itineraris per les masoveries del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 24-27. GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 81. "Granerí,saps on és?". La Granària, 41, 2016, p. 35. "Granerí,saps on és?". La Granària, 42, 2017, p. 34. "Granerí,saps on és?". La Granària, 43, 2017, p. 35. "Granerí,saps on és?". La Granària, 44, 2017, p. 34. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 43, 97. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 165-170 [Inèdit]. Http://www.moianes.net/ [Consulta: 19-04-2019].
