El Riu
Montclar

    Berguedà
    El Riu
    Emplaçament
    A ponent del nucli, seguint el camí a Montmajor.

    Coordenades:

    42.01836
    1.76225
    397521
    4652556
    Número de fitxa
    08130 - 41
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XIII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Es troba molt enrunada i en perill d'esfondrament.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    000601300CG43C
    Autoria de la fitxa
    María del Agua Cortés Elía

    El Riu és una gran masia que forma part d'un conjunt amb els coberts adossats a la façana principal, el paller, el pou i una tina excavada a la roca, que es troba al vessant de ponent del turó de Montclar. Està parcialment abandonat i enrunat, ja que la teulada de part de la casa s'ha esfondrat, així com part dels forjats. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent i ràfec a tot el perímetre de la teulada que és de teula àrab; amb planta baixa, pis i golfes sota teulada. La casa s'adapta al desnivell de roca, de manera que té un accés per ponent a la planta baixa i l'altre per llevant a la primera planta, quedant una part de la planta baixa semi-soterrada. Els murs són de pedra amb carreus grans i ben escairats a les cantonades, tot i que hi ha moltes parts de murs construïts amb tàpia a la façana de llevant. Les obertures són de pedra i hi ha poques a la part més antiga de la casa, així com alguna espitllera a la planta baixa, mentre que al cosa de migdia hi ha algunes obertures d'arc de maó. La casa té dos cossos annexes aïllats, un davant la façana principal, a la banda dreta, que només conserva una part dels tancaments; l'altre cos, més petit, a la façana de migdia. Hi ha un tercer cos, més allunyat de la casa i de construcció recent, és un cobert amb tancaments de ceràmica que servia de magatzem o paller i que actualment té la coberta esfondrada. Davant la façana de llevant hi ha un pou. La casa té tres crugies perpendiculars a la façana, les dues de la banda nord són més antigues, i la tercera a migdia és més moderna. Aquesta albergava la cuina, ja que es veuen els nínxols que ocupaven dels fogons i la pica, a banda i banda d'una porta amb una llinda exterior amb la data 1864. A la central hi havia la sala que encara conserva les llindes de pedra de les portes.

    La casa es troba en runes des de l'incendi de 1994.

    L'estructura general de la casa ens mostra un edifici de possible origen medieval, tot i que no es conservi documentació molt antiga que faci referència. Possiblement en els seus inicis seria una casa fortificada o domus dels segles XII-XIII i que posteriorment es va ampliar amb el cos de llevant entre els segles XVIII i XIX. La notícia documental més antiga és del 1448, en la convocatòria dels homes del terme pel sindicat remença un dels convocats era Petrus del Riu (Homs, 2005). Al fogatge de 1553 s'esmenta a Saldoni Matia del Mas del Riu. També s'esmenta la casa a la llista de cases per combregar de 1588 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona (ADS).

    HOMS I BRUGAROLAS, Mercè (2005) El sindicat remença de l'any 1448. Ajuntament de Girona. Col·lecció Documents de l'Arxiu Municipal, 11.
    IGLÉSIAS, J. (1979).. El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajoana. Volum I. Barcelona.