La primera referència documental del Ral o Real es remunta a l'any 965, quan s'esmenta el lloc "ad ipso Riale" dins de Taradell. Ja al segle XII, el mas Ral i les seves terres van ser adquirides en franc alou per Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell. El ple domini de l'alou del Ral, que incloïa el mas i el molí, va ser adquirit l'any 1201 pel prior Bernat del monestir de Santa Maria de l'Estany - que fins aleshores hi tenia drets- a Pere Ramon de Taradell, la seva muller Ermesenda, als seus fills i a Tiburgis de Taradell. Poc després, l'any 1205, la família Mont-rodon també ven els seus drets al delme del Ral al monestir de l'Estany. Sabem que en aquest moment residien en els masos que el priorat tenia a la zona Guillem i Berenguer Real. Vers el segle XIV, es va redimir de la parròquia de Taradell i les terres a l'entorn mas es van constituir com a quadra, amb un terme autònom de domini reial, condició que va mantenir fins al 1840 que es va annexar a Malla. Durant el segle XVIII el llinatge dels Ral van exercir l'ofici d'escultors, dels quals se'n conserven nombroses talles per la comarca. El primer en establir un taller independent a la ciutat de Vic va ser Josep Real i Homs, i van continuar el seu ofici els seus fills Vicenç i Antoni Real i Vernis. Els fills del primer, Francesc i Josep Real van seguir treballant d'escultors. El fill d'Antoni, Joan, va tenir una filla, que es casà amb Josep Gros, els descendents dels quals mantingueren el taller fins a la segona meitat del segle XIX. Després que ho portés un temps Agustí Potellas, va tancar definitivament a principi del segle XX.
