Al lloc del Quer hi ha dues construccions de diferents èpoques i que es troben una al costat de l'altre en un planell sota la Roca Tiraval. Una és una casa d'estructura clara del segle XVIII-XIX, i l'altre que seria de procedència medieval. L'edifici més antic és de planta quasi quadrada, era cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent i construït en pedra amb blocs de diferents tamanys. La façana presenta dos arcs de mig punt a la planta baixa amb les dovelles posades a plec de llibre, i dues obertures de balcons al primer pis, tots situats simètricament. La teulada i les altres façanes es troben enfonsades, tot i que es pot observar que l'edifici es sustentava amb un pilar central de pedra. Les cantoneres de la casa, així com les de les finestres, estan fetes amb blocs de pedra més ben escairats i més grossos que la resta de l'obra; la llinda de les dues finestres és de fusta. El segon edifici, més modern, és una construcció de pedra ben treballada i rejuntada, de planta, dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. La façana és simètrica, amb dues portes d'arc de mig punt a la planta i dues finestres a cada pis, també d'arc de mig punt. A les façanes laterals s'obren tres finestres allindades a cada pis, mentre que les de la planta baixa són d'arc rebaixat. Els pisos es troben diferenciats per una petita cornisa de maó, i el voltant de les finestres i portes és també de maó. Destaca una xemeneia decorada amb un barret de ceràmica a la teulada. La casa es troba recolzada en el desnivell del terreny i al seu costat esquerre (mirant de cara) es distingeix una possible antiga construcció de pedra recolzada a aquest desnivell del terreny en el que hi ha alguna roca. Es tracta d'un mur de pedra construït al voltant d'una roca i que té dues petites obertures a modus de finestres. A prop del mas hi ha l'ermita de Santa Fe del Quer, relacionada amb la casa, així com unes sepultures excavades a la roca que era el cementiri de l'església.
L'any 1944, Carbons de Berga, propietària fins l'any 2004 del Quer, va fer un forat davant la casa a l'obaga Major, per tal d'extreure carbó, tot i que no es va trobar material després de fer el forat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.
Història
El lloc del Quer és documentat des de l'any 984 com un dels límits parroquials de l'església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà. La masia s'esmenta l'any 1384 i fou habitada durant tota l'època medieval i moderna. La construcció actual és del segle XVIII.
Bibliografia
SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Vol. III.
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d’usuari, i aspectes de personalització, com l’idioma de les nostres pàgines. Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.