El Pujolar

Rajadell

Segons les llindes, datades al 1772 i 1790, la construcció actual de la casa seria obra majoritàriament de finals del segle XVIII. Però coneixem els seus antecedents, del segle XVI i àdhuc de finals del segle XIII.
El primer nom conegut d'aquest mas és "mas Gabriela", que ja apareix el 1594 al Llibre de Confessions. Llavors hi vivia Joan Cortés amb la seva muller Valentina i la seva filla Isabel. Abans del segle XVI aquest mas no apareix en cap document. No es versemblant que es tracti d'un mas de nova planta, havent tants masos abandonats a la segona meitat del segle XV. Molt probablement es un mas recuperat que s'hi torna a viure canviant-hi el nom. Francesc Rafat ha proposat que podria correspondre al "mas Muntalar", conegut des del 1294. Aquest, després de la guerra civil del segle XV, hauria quedat abandonat i hauria perdut l'antic nom. Aquest document de 1294 és un atestat fet arran d'una violenta incursió en terme de Rajadell a cura d'avalotadors procedents, pel camí ral, de Castellar o d'Aguilar, evitant el Castell. Entre els camps cremats, hi figuren els de Muntalar.
Al mas Muntalar hi vivia Pere de Muntalar, fill d'un Pere mort el 1293. En els propers anys, els hereus es queden al mas i els cabalers marxen a Manresa o a pobles veïns. El 1285 Berenguer, senyor de Rajadell, l'havia venut a Raimon Eimeric de Manresa, junt amb dos altres masos, pel preu de 100 morabatins. Posteriorment, el mas passa a Pere de Grevolosa i cap el 1319 retorna altra vegada als Rajadell. El 1292 P. Eimeric, fill de Raimon, havia cobrat a Pere de Muntalar, pagès seu, 100 sous per raó de quèstia, que era una mena de tribut. Coneixem els capítols matrimonials de Francesca de Muntalar, filla de Guillem, amb Francesc Pahissa, el 1414. Estableix el calendari del casori, però també estipula la prèvia condició del vist-i-plau del senyor feudal de Rajadell i del seu germà (Rafat, 1993: 215-16). L'últim Muntalar citat és Francesc, que el 1453 presenta un memorial al veguer de Manresa queixant-se dels danys que l'infereix el senyor de Rajadell, Joan Berenguer, que li ha incautat el seu mas. Potser fou en aquest moment que quedà buit, en els següents 100 anys. L'any 1637 Pere Junyent vengué el mas Gabriela a Antoni Pujolar, casat amb Margarida. Aquest és l'origen del nom actual.
El treball de Molins (2020:185-190) fa un detallat estudi de les famílies habitants del mas a partir del segle XVII. El primer posseïdor del mas Gabriela que registra es Antoni Joan Junyent, paraire de llana de la ciutat de Barcelona, que ho declara en el capbreu de 1624. L'havia heretat de son pare. La casa constava com a ensorrada. El 1637Junyent ven el mas Gabriel o Gabriela a Antoni Pujolar, moliner de Rajadell, i originari de Sant Martí de Torruella, que assumeix el cens que figurava en el capbreu esmentat. Gabriel sembla que era el sobrenom dels Junyent i ignorem si el mas tenia un nom anterior. En tot cas, a partir de la venda va canviar de nom i es va convertir en el Pujolar. El 1658 la propietat s'amplia amb un nou establiment de terres properes fet per la senyora del terme. El succeeix l'hereu, Ramon Pujolar, que va contraure molts deutes. El seu hereu fou el seu fill gran, Antoni. El 1713 Antoni Pujolar era un dels jurats del poble, un càrrec que anava rotant entre els propietaris. El següent hereu és Francesc Pujolar Còdol, que es va casar el 1732 amb Maria, una filla del Dalmau.i el 1773, amb Maria Rosa Matifoll, una filla del Peric, però amb cap de les dues va tenir descendència. Durant el temps que Francesc Pujolar va estar al davant del mas, va patir dificultats econòmiques, i, per eixugar deutes, es va veure obligat a empenyorar collites, vendre les herbes i llogar parts de la casa i les casetes adossades a la masia. En una de les actes de venda hi consta "mas Pujolar, alias Gabriela" (1769). Francesc Pujolar mor el 1799; havia nomenat hereu del mas el 1790 al seu nebot Francesc d'Assís Pujolar Santasusanna. Aquest va seguir empenyorant els actius de la casa. Per exemple, el 1812, per posar remei a les misèries de la guerra, va vendre part de les collites. La invasió dels francesos havia duplicat el preu del blat i ell i molta altra gent passava greus penúries. També necessitava diners per pagar el dot d'una filla. Malgrat les dificultats econòmiques, en aquesta època es van fer algunes obres de millora a la casa, d'acord amb la llinda datada 1823 en una finestra de la cara nord. Francesc d'Assís Pujolar mor el 1847 i deixa el mas i la casa del carrer Major que havia aixecat l'avi Jaume al seu fill gran i hereu Francesc Pujolar Torra. Els creditors (El Peric, Can Viladés), però, li seguien reclamant els diners que devia. Es casa el 1849 primer, i el 1883, després. El 1868 vivien dues famílies al Pujolar: a la casa principal hi havia els Pujolar i a la caseta la família de Vicenç Matifoll Grau, un fadrí del Peric. Francesc Pujolar Torra va continuar els establiments de parcel·les edificables que havia iniciat el pare, i va cedir cinc trossos a la partida del Trull, que donarien lloc al ravalet dit de la Fabriqueta. Francesc Pujolar Torra va morir el 1902, però el seu fill i hereu Josep ho havia fet abans que ell, el 1899. Quedava com a hereu el net Francesc Pujolar Lladó de 13 anys i usufructuària la seva mare Esperança Lladó Junyent. L'home que mentrestant va tirar endavant la terra va ser l'oncle Antoni Pujolar Torra. A la família només hi quedaven solters. Llavors la casa va passar a uns parents indirectes, i concretament, a la Pilar Ferré. El 1972 es van vendre la casa del carrer Major i el 1976, any amunt, any avall, el mas. El comprador va ser el metge i terratinent Antoni Trullàs Fontanet. Aquest mor el 2004 i els seus hereus es reparteixen les propietats. Als nebots els va tocar el mas Pujolar, que se'l venen el 2010 a Selga Agrícola SL, la titular actual. En aquests darrers anys la casa es va espatllar molt.