El Prat de la Barroca
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. VII. Catàleg masies i cases rurals. Id-34 El Prat de la Barroca. BCIL A.
Descripció
Conjunt format per l'edifici principal, encarat a migdia, i un cos rectangular adossat a ponent creant una galeria porxada. Adossat a la galeria, hi ha un cobert que fa les funcions de garatge i magatzem.
L’edifici principal és de planta rectangular, amb una coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana. Disposa de planta baixa, planta primera i planta segona amb eixida central de tres arcs. La façana està mig arrebossada i pintada, i la part inferior mostra l’aparell de pedra comú. L’entrada es realitza a partir d’un portal adovellat, amb les dovelles centrals mig tapiades per la balconera del primer pis. Damunt d’aquesta, un escut de la casa amb la data de 1792. Les obertures principals presenten llinda i brancals de pedra tallada. És interessant la galeria del pis superior, acompanyada de dues finestres de secció rectangular.
Les obertures de les restants façanes són de dimensions més reduïdes.
Adossat al cos central hi ha un cos allargat, a ponent, amb una galeria contínua al primer pis, bastida l’any 1917, i que els amos llogaven a l'estiu a estiuejants que venien a prendre les aigües.
La propietat preserva una cabanya, un interessant paller de tàpia i pedra situat davant la casa. És un sol cos de planta rectangular, sense obertures, amb una única entrada amb llinda de fusta i brancals de carreus escairats i carejats. Presenta sòcol de pedra i està bastida en tàpia. Va ser restaurada i es va canviar la teulada. La major part de masos de la zona tenien una cabanya prop de la casa per guardar-hi la palla i els farratges i protegir-los de la humitat.
Història
L'arbre genealògic de la família del mas, de cognom Pratsobrerroca, comença el 1196 i compta amb fins a trenta dues generacions. El mas va acumular diverses possessions al territori, entre els segles XIII i XVII. Fou reconstruït en bona part el 1629, segurament a causa de l’expansió i bonança econòmica.
Molts hereus del mas del Prat de la Barroca van ser batlles de Tona, entre el quals hi ha Francesc Pratsobrerroca (1683, 1685, 1689) i Francesc Gomar i Pratsobrerroca (1690), entre d'altres.
El Prat de la Barroca forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, caracteritzada per un paisatge històric format per algunes de les masies més importants, i envoltades de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres. Aquesta masia s’esmenta en un llistat del segle XVII, juntament amb Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, el Planell, etc.
En l’actualitat, la família continua treballant la terra i mantenint els usos de residència i explotació agrícola i ramadera.
Bibliografia
LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
PADRÓS, Carles (2008). Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.
PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós
PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Prat de la Barroca.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La Cabanya de la Barroca.
