El Prat

Castellbell i el Vilar

El mas Prat és un dels masos més antics del municipi. El document més antic que tenim és una acta notarial del 19 d'agost de l'any 1251, en que en Bernat Puig de Sant Cristòfol, que treballava les terres d'aquesta pairalia, reconeix que deu vint-i-quatre sous a Guillema, muller de Berenguer Mulner.
Un capbreu del dia 16 de maig de 1259 especifica les rendes que satisfeien al monestir de Santa Cecília de Montserrat, els propietaris de nous masos situats a Castellbell i el Vilar i Marganell; un d'ells el mas Rocafort, que més endavant formarà part de l'heretat del mas Puig.
El 8 d'octubre de 1271, el propietari del mas és Guillem Puig de Sant Cristòfol, i té un deute amb els veïns Pere i Bernat Carner. El 16 de febrer de 1279 hi ha una venda de terres per part del mateix Guillem i la seva esposa Selamunda. Al 1281 surt esmentat un tal Guillem Puig Meians de Sant Cristòfol i successivament fins al segle XIV anem trobant documentació que esmenta d'una manera o altra la família Puig com a propietària del mas.
Entre els segles XV fins al XVII també s'ha localitzat documentació. A través de cites de capbreus com el de l'any 1534, sabem que segurament entre els anys 1441 i 1442 el propietari del mas era Joan Rovira, àlies Puig. L'any 1534, el mas rep el nom de Puigrich, o simplement Puig. Segons el capbreu ordenat per Elisabet Joana Marcel, del castell de Castellbell, el propietari del mas era Gaspar Puig: "y los habitants del dit mas Puig ab ses terres son y esser deuen homens propis, solius i afogats del dit senyor de Castellbell y de remensa ab tots mals usos segons us y costum del dit castell".
Al segle XVII es coneix amb el nom de Puig de Llor o Puig del Llorer. L'any 1641, Jeroni Puig fa constar al seu testament que era fill de Joan Puig del Llorer. A Jeroni el succeeix Francesc Puig. Després, no sé sap ben bé el motiu, la casa passa a mans dels Trullàs de Viladecavalls, on Tomàs Puig, germà d'en Jeroni Puig, havia anat a treballar. A la capbrevació de 1671, la propietat del Puig fou declarada per Pere Joan Trullàs, en nom de Francesc Trullàs, i s'hi descriuen les afrontacions de la propietat. A principis del segle XVIII les terres del mas són conreuades per un masover de nom Isidre Puig. L'any 1727 Bernat Trullàs continua constant com a propietari del mas Puig del Llorer. A la seva mort la pairalia passa a mans del seu fill Jaume Trullàs, i posteriorment del net de Bernat, en Miquel que l'any 1759 es va declarar propietari d'aquest mas i dels seus aglevats, el mas Rocafort i el mas Pujades. I així constarà fins l'any 1778.
A principis de 1800 el marquès de Castellbell obliga a confeccionar un "Llevador de censos” on s'hi devia anotar els diners i fruits que els habitants de Castellbell i el Vilar havien de pagar-li. L'amo del mas Puig den Llor abonava tres sous i nou diners, dos quartans d'ordi i tres quarteres i quatre quartans de civada i el seu masover i veí Joan Prat, pagava dos sous per la seva caseta. El mas passa a mans de la família Prat. Fèlix Prat, masover , en tornar de la guerra va signar capítols matrimonials l'any 1826 amb Maria Cañameras. Van tenir cinc fills, en Joan, la Teresa, en Jaume, en Fèlix i la Rosa. En Fèlix Prat, va fer testament l'any 1842 y fa un exhaustiu inventari dels seus bens. "Dintre la entrada de la casa, que quant vivia lo indicat Felix Prat habitava en classe de masover, cituada en lo citat terme de Castellbell, anomenada casa Prat del Llauré, dintre de la cual se han encontrat los mobles y efectes seguents". Els descendents d'aquesta família Prat seran els fundadors de dues cases conegudes amb el nom de cal Noi Gran del Prat i cal Xic del Prat. En els amirallaments dels anys 1946 i 1950 consta com a propietari en Jaume Trullàs Esquius, que residia a Cornellà de Llobregat.