Segons una rondalla recollida a Olesa abans era costum que tothom que matés el porc en fes arribar el seu present al senyor rector. I vet aquí que hi havia un rector que també volia matar el porc, però no sabia com fer-ho per estalviar-se d'haver de donar-ne una part a tots els que li havien fet presents. Un amic li va aconsellar que fes córrer que, després de mort, l'havia penjat a la fresca i li havien pres. El rector així ho va fer, però l'endemà es va trobar que el porc ja no hi era, perquè el seu amic li havia anat a robar. El rector va anar tot seguit a casa el seu amic i li va explicar el que li havia passat. Però aquest es va fer el desentès i va fer veure que es pensava que el rector estava practicant el que diria a tots els parroquians. Quan va arribar la Quaresma va confessar tots els parroquians amb la intenció de trobar l'autor del robatori. Quan li va tocar confessar el seu amic aquest va reconèixer que havia estat ell. Llavors el rector li va dir que durant la missa es giraria d'esquena i diria: "Germans: ara sortirà un home que el que dirà ell és tan cert com l'evangeli del dia d'avui". I llavors el seu amic havia de confessar la seva malifeta. Quan va arribar el diumenge el capellà va fer tal com havien quedat. Llavors surt l'amic i diu: "Sí, germans, heu de saber que el rector que tenim ja ha fet cornut a mig poble, i si no el traiem aviat en farà a l'altre mig". Això va provocar un gran escàndol, augmentat per la manera que havia triat el rector de donar aquella notícia. De manera que el pobre rector no va tenir més remei que marxar del poble.