El Polvorí Gualba

Vallès Oriental
A prop de la Font del Rossinyol
Zona nord del terme

Coordenades:

41.7527
2.4821
456943
4622449
08097-163
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX-XX
Dolent
Enrunat
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 000118500DG52D
P. Barbado. OPC

Conjunt d'edificis en estat ruinós. L'edifici més important medeix 6 m per 8m, constava de planta baixa i pis, però només es conserven les parets fins a l'alçada de les finestres, en un dels seus angles té adossada una altre construcció de planta rectangular. Separat d'aquest edifici trobem una petita construcció excavada parcialment a la roca (gresa) i amb parets de pedra i morter que podria haver estat un magatzem.

En la Contribució Industrial i de Comerç de la vila de Gualba al 1896-97 s'esmenta la Societat La Nueva Manresana SA, la qual posseia "1 ternaria, 1 graneador, 1 pavon..", elements tots ells per a la fabricació de pólvora.
Deixà de funcionar al tombant de segle XIX a causa d'una explosió. Al 1924 estava en ruïnes.

Per a la fabricació de pólvora són necessaris tres ingredients bàsics: el salnitre o nitre (mineral que es troba en les coves calcàries), sofre i carbó. Amb aquesta bareja s'aconseguia la pólvora negra, sòlida i generalment de grans més o menys petits, emprada per impulsar projectils en les armes de foc, barrinar roques, enderrocar construccions, focs d'artifici...
Segons J. Salichs el Polvorí explotà en diverses ocasions una de les quals fou a finals del segle passat (1880-90) que en motivà el seu abandó. La fàbrica de pòlvora es traslladà llavors un xic més avall de la mateixa riera de Gualba, a la Fabriqueta, casa que continuà habitada fins als anys 70.

A. Osona , Guia itinerària de les muntanyes del Montseny , 1893, pàg. 24
S. Llobet, El medi i la vida al Montseny, 1990.
P. Vergés, Gualba, 1911.
Mapa del Terme Municipal de Gualba, per A. Ferrin, 1924.
Contribucions Industrials i de Comerç del poble de Gualba. Arxiu Municipal de Gualba.