El Pla de Vinyaclosa
Taradell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Pla de Vinyaclosa és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII. Al segle XIX va ser ampliada en alçada.
És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures i està definit per un espai porxat amb accés des del pis i que està sostingut amb pilars d'obra. El portal és d'arc pla de pedra carejada, i té la llinda inscrita, tot i que parcialment tapada per una biga de formigó del porxo, on es pot llegir " …AS..DAR…84 PLA", amb un cor intercalat. Al pis els finestrals són d'arc pla de pedra carejada, el central amb una roseta en relleu, i els de les golfes són d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior hi ha poques obertures, la majoria d'arc pla arrebossat i alguna de pedra carejada. Davant la façana hi ha un pati tancat per diversos cossos annexes i una portalada amb pilars de maó. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior s'hi conserva la distribució original, amb els tres cossos de la planta baixa coberts amb volta catalana, els paviments, una llar de foc, etc.
Història
Masia documentada des del segle XII, quan era coneguda com el Mas Pla. A partir del segle XIV se la va començar a anomenar Pla de Vinyaclosa. L'any 1362 el rector de Sant Genís de Taradell, Bernat de Palol, li dóna possessió del domini directe del mas Pla de Vinya Closa a Bernat de Montrodon, i es reserva el domini útil a Guillem de Pla i el seu fill Bernat ( Pergamí de l'Arxiu del marquès de Saudín, Biblioteca de Catalunya). A causa de la pesta negra, els seus habitants van abandonar el mas per anar a viure a Aiguaviva, motiu pel qual l'any 1448 Anglantina de Mont-rodon va posar un plet a Sibil·la del Pla de Vinyaclosa. Un fill d'aquesta casa, Andreu Pla de Vinyaclosa, fou un dels primers caps remences de la comarca, i fou acusat el 1447 amb els seus companys d'haver cremat el material que hi havia preparat per l'obra del casal de Mont-rodon.
Bibliografia
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell.
FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell.
PLADEVALL, A. (2001). Mont-rodon. Passat i present d'un gran llinatge i d'un casal osonenc. Vic: Editorial Diac.
