El Palou
Cercs

    Berguedà
    A l'oest del nucli de Sant Jordi, agafar la pista que surt de l'ermita cap el coll de Palou.

    Coordenades:

    42.15124
    1.84294
    404402
    4667216
    Número de fitxa
    08268 - 35
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL, núm. 986-I, de 13/04/2005
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si. IPA 30691
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08268A004000030000HK
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    Es tracta d'una masia integrada per diverses edificacions que s'articulen per mitjà d'una era central. Originàriament es tractava d'una explotació agro-ramadera i en l'actualitat la masia ha estat restaurada i s'utilitza amb finalitats turístiques de caràcter residencial. El conjunt s'ubica en un indret amb força desnivell organitzat en base a terrasses; això provoca que les edificacions presentin diferents alçades. A la part meridional es troba un volum format per dues estructures annexes entre sí. Dues naus de planta rectangular que s'aixequen sobre PB+1 cadascuna, però que es troben a diferent nivell sobre el terreny d'una manera esgraonada. La nau que es comunica amb l'era (oest) i que es troba a major alçada, presenta una coberta de teula àrab que cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la zona d'accés. La nau consecutiva (est), que es troba a un nivell inferior, cobreix a partir d'una terrassa. En quant als diversos accessos i les múltiples obertures, presenten diferents formes i dimensions i es troben repartides al voltant de l'edificació de manera irregular. Entre aquestes, la porta d'accés de ponent, a la que se li ha afegit un porxo de fusta, tancat i cobert a dues vessants. Igualment, des de mitja alçada del parament est sobresurt un petit teulat que cobreix els accessos d'aquesta part inferior. Aquests volums estan construïts en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter i els paraments es troben a pedra vista. L'edificació ubicada al nord, arquitectònicament més interessant, està formada per un cos principal al que se li adhereix, a ponent, un de secundari. Es tracta d'un gran cos de tall rectangular, que s'aixeca sobre PB+2. Està bastit en un terreny desnivellat, fet que determina que la construcció tingui diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés. L'annex lateral, d'una planta i de petites dimensions, s'ha convertit en la zona d'accés a l'edifici. A diferència de l'edificació meridional, aquesta té menys obertures degut a que no ha sofert una rehabilitació tan pronunciada com l'anterior; els murs mostren un aparell diferenciat de la resta, és en base a grans cantoneres de blocs ben escairats i els murs de carreus desbastats i pedres irregulars; aquesta estructura mostra diferents fases constructives i conserva restes d'elements d'interès com restes de la boca de l'estructura del forn de pa. L'entorn més immediat ha estat reestructurat aprofitant els desnivells per a crear petits miradors connectats per corriols empedrats i esgraonats. L'espai es troba delimitant amb baranes de ferro, de fusta o petits murs de pedra.

    La masia està catalogada com a BCIL núm. 986-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació.

    En el fogatge de 13 de juny de 1553, en la parròquia i terme de "Serrals" i Baells hi consta Esteve Gavaix al mas Palou.
    En el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32" (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Palou, en la que s'hi inscriu a Ramon Torriu.
    Les reformes i modificacions experimentades en la masia, així com el gran nombre d'estructures annexes, són testimoni de diferents fases constructives del mas, que només permeten apuntar que la gran majoria d'estructures conservades semblen correspondre a unes cronologies modernes, aparentment es poden situar entorn al segle XVII i XVIII; per bé que amb modificacions posteriors. També és possible que la masia conservi estructures de cronologia anterior.

    IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.
    PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 11. Ajuntament de Cercs
    TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona.