Es tracta d'una masia integrada per diverses edificacions que s'articulen per mitjà d'una era central. Originàriament es tractava d'una explotació agro-ramadera i en l'actualitat la masia ha estat restaurada i s'utilitza amb finalitats turístiques de caràcter residencial. El conjunt s'ubica en un indret amb força desnivell organitzat en base a terrasses; això provoca que les edificacions presentin diferents alçades. A la part meridional es troba un volum format per dues estructures annexes entre sí. Dues naus de planta rectangular que s'aixequen sobre PB+1 cadascuna, però que es troben a diferent nivell sobre el terreny d'una manera esgraonada. La nau que es comunica amb l'era (oest) i que es troba a major alçada, presenta una coberta de teula àrab que cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la zona d'accés. La nau consecutiva (est), que es troba a un nivell inferior, cobreix a partir d'una terrassa. En quant als diversos accessos i les múltiples obertures, presenten diferents formes i dimensions i es troben repartides al voltant de l'edificació de manera irregular. Entre aquestes, la porta d'accés de ponent, a la que se li ha afegit un porxo de fusta, tancat i cobert a dues vessants. Igualment, des de mitja alçada del parament est sobresurt un petit teulat que cobreix els accessos d'aquesta part inferior. Aquests volums estan construïts en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter i els paraments es troben a pedra vista. L'edificació ubicada al nord, arquitectònicament més interessant, està formada per un cos principal al que se li adhereix, a ponent, un de secundari. Es tracta d'un gran cos de tall rectangular, que s'aixeca sobre PB+2. Està bastit en un terreny desnivellat, fet que determina que la construcció tingui diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés. L'annex lateral, d'una planta i de petites dimensions, s'ha convertit en la zona d'accés a l'edifici. A diferència de l'edificació meridional, aquesta té menys obertures degut a que no ha sofert una rehabilitació tan pronunciada com l'anterior; els murs mostren un aparell diferenciat de la resta, és en base a grans cantoneres de blocs ben escairats i els murs de carreus desbastats i pedres irregulars; aquesta estructura mostra diferents fases constructives i conserva restes d'elements d'interès com restes de la boca de l'estructura del forn de pa. L'entorn més immediat ha estat reestructurat aprofitant els desnivells per a crear petits miradors connectats per corriols empedrats i esgraonats. L'espai es troba delimitant amb baranes de ferro, de fusta o petits murs de pedra.