El Molí de Puigcarbó
Muntanyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici format per una construcció quadrangular que presenta una planta de petites dimensions organitzada en tres nivells diferenciats. Un primer nivell inferior, a tocar del la riera de Muntanyola, està format per una petita obertura semicircular i adovellada; un segon nivell està format per una planta baixa amb accés a la façana oest i dues petites obertures laterals; i un tercer nivell està format per una primera planta organitzada en una petita terrassa, assentada per dos pilars a la base, i quatre obertures disposades en les tres façanes. El desnivell natural del terreny estructura en dues terrasses els diferents accessos, deixant un espai lliure entre l'accés a la casa i l'espai sobre el torrent que és utilitzat com a hort. Aquesta construcció es basa en la pedra de petites dimensions lligades amb argamassa i amb pedres de grans dimensions formades per carreus quadrats ben escairats situats al angles de l'estructura com element de reforç. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal i la façana sud presenten un enguixat senzill, mentre que a les altres dues façanes la pedra apareix repicada. La distribució de la façana principal és força modesta, una petita porta d'accés 1'60 m d'altura amb llindes a la part superior com a únic element decoratiu destacable, i dues petites finestres situades al primer pis obertes amb posterioritat.
Hi ha l'escrit dels Goig a llaor dels Padrós que parla d'aquet molí: (AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n.21. juny 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6) Només queda un munt de runa Del molí de Puigcarbó Ni una embosta, ni una engruna Ni un gemec en cap racó. Ni l'empenta de la bassa Ni el somriure de les flors
Història
Molí situat a la capçalera de la riera de Muntanyola, juntament amb el molí de la Riera, ubicat més amunt. Segurament es tracta d'un molí fariner, propietat de Puigcarbó o la Riera. Aquest gran mas, fou aixecat per un germà de Guillem de Muntanyola i, per tant, amb drets senyorials sobre l'ús del molí i la seva explotació, que aprofitaria les aigües d'aquesta riera a mig baixant cap a la pla de la Vall de Muntanyola. A Muntanyola es documenta la presència de molins des del segle XII; amb tot no serà fins a l'època moderna que la Riera de Muntanyola presentarà una explotació intensiva dels seus recursos hidràulics. Aquesta activitat es deuria exhaurir a inicis d'època contemporània, quan deixen d'aparèixer a la documentació. Respecte la història contemporània, tenim que Salvador Padrós i Casals, que era pastor de la Granoia, es casa amb Josefa Rusquellas i Serra, i després de viure a cal Gira van anar a viure al molí de Puigcarbó.
Bibliografia
AADD. (2000). Muntanyola. Revista trimestral n.21. juny 2000. Ajuntament de Muntanyola. Muntanyola: 6 PLADELASALA, J. (1953). "La parròquia de Muntanyola" a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157.
