El Molar
Montseny

    Vallès Oriental
    Camí del Pla de la Calma

    Coordenades:

    41.761
    2.36278
    447030
    4623437
    Número de fitxa
    08137 - 12
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Popular
    Segle
    XV-XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Presenta deficiències estructurals i alguns coberts s'han esfondrat
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 29209 / IPEC 902075
    Accés
    Difícil
    Residencial - productiu
    Titularitat
    Privada
    08136A009000010000RY / 001302900DG42D0001TO
    Autor de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    El Molar és una masia d'origen medieval que es va consolidar al segle XVII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte el portal d'arc de mig punt adovellat i un finestral d'arc de mig punt ceràmic. A nivell del primer pis hi ha les restes d'un rellotge de sol. A banda i banda del portal hi ha sengles padrissos. A la façana lateral de ponent hi ha les restes del forn de pa, així com diversos finestrals d'arc pla de pedra carejada disposats de forma aleatòria.  A la façana de llevant s'hi adossa un corral que segueix el pendent de la coberta del volum principal. Al voltant de la casa hi ha un altre corral, corts i una pallissa, així com un safareig. El tractament exterior dels murs és amb restes d'arrebossat de morter de calç. A l'interior conserva els paviments i sostres originals, sense que s'hi hagin fet reformes significatives.

    A principi del segle XX el Molar pertanyia a la família Planas de Can Besa de Montseny. L'any 1927, el senyor Josep Ramírez, pare de l'actual propietari, va comprar la masia.  va comprar el Molar l'any 1925. El mas tenia com a activitat principal la ramaderia, que complementava amb el conreu i l'activitat forestal. De fet, va produir carbó fins el 1970. Fou gràcies als beneficis que van obtenir amb aquesta activitat que l'any 1950 van poder comprar la Casanova del Molar, on aleshores hi havia un masover anomenat Pere Bach. Va ser la darrera casa del Montseny en va arribar el subministrament elèctric, ara fa 12 anys, que es va fer a canvi de la cessió de l'estela de la Sitja del Llop.

    AAVV. (2003). De la balma a la masia: l’hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers.

    BOADA, M.; SÀNCHEZ, S. (2018). Masos del Montseny. Figueres: Brau Edicions.

    Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona  (1997).

    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Montseny (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

    Inventari del patrimoni etnològic del Montseny (IPEC). Generalitat de Catalunya. 1995-1999.

    PAGÈS, M. (2016). Retrats del Montseny: Fesomies de la terra. Anglès: Impremta Pagès.