El Fonoll
Caldes de Montbui
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la façana de migdia només té una planta baixa. Està construïda en un marge i només és per la façana de nord-oest que es pot observar la planta baixa i els dos pisos. Aquesta masia està formada per tres cossos. El primer d'ells, té una teulada a doble vessant, amb teula àrab. Totes les obertures de les quatre façanes presenten llindes de fusta , a excepció de la façana nord-oest, on en el segon pis, hi ha tres finestres amb llinda, brancals i ampit de pedra. Destaca d'aquestes tres, la que es troba a la dreta de la façana, ja que a la llinda porta la inscripció "1693" amb una creu entre el 6 i el 9. A l'esquerra de la façana que comunica amb l'era de la casa, hi ha vàries construccions annexes , antigament porxos i corts pel bestiar, amb un pati obert, que han estat restaurats. Per accedir-hi es pot fer a través de l'interior de la casa, o des d'un portal afegit durant la restauració al qual s'hi accedeix a través de tres esglaons de lloses de pedra d'esmolet; el portal té brancals de pedra i una llinda de fusta. Per damunt d'aquesta, es troba una antiga llinda de finestra trobada a la casa, la qual s'ha integrat a la construcció, i on es pot llegir la data "1728" ; Per damunt, s'hi ha col·locat una petita marquesina de teula àrab amb carener. La planta més baixa, és utilitzada com a garatge i magatzem.
Les façanes són fetes de pedra irregular. Les juntes de ciment han estat lleugerament tenyides donant un to vermellós a tot el conjunt.
Història
Moreu-Rey (1962) troba referències escrites d'aquest mas l'any 1246 on se'l anomena "Mas de Fonoll", "lo mas Fonol jussà" (1254); "mas de F. inferior" (1344). Va quedar agregat al II abans de 1438; aleshores inhabitat; "Mas dez Fonoy Jusa" (1477), i prat del mas dez F.J.".
També destaca de l'any 1246 (supra); "Foeniculo superiori" (1306); "Fonol sobirá", "Mas de Fonoy sobira" (1411); "Mas de Fonoll" o "de Funiculo" (s. XV); "Mansum fonoll subira habitatum et affocatum et mansum etiam Fonoll iusa inhabitatum lebatum et adjunctum" (1438); "domus mansi des Fonoy" (1543); "El Mas F." (s. XVI a XX); "Lo fonoll" (s. XVIII); o "El Fonoll" (s. XIX i XX). Pel que fa al llinatge, es troben documents que parlen d'Arnau Desfonoll, casat amb Elisendis (1318); Arnau; Bernat fill i Ermesenda (1334); Cateherina, muller de Guillem de F. I (1344) es reconeix dona pròpia dels Vilademany. Guillem des F.J. (1353). Per altra banda troba referències i esments de Pere de F. S. (1306); Arnau des F. S. (1325); Pere de F. Jaume de F. (1412); Silvestre F. - que posseeix els dos masos agregats - (1431 a 1445); Antich F.(1560); Joan Farell, alias F., usufructuari del mas, casat amb Joana pubilla (1543, 1564), pare de Joan F.; Joan F.; diversos personatges del mateix nom des de (1564 a 1633): l'any 1619 convivien Joan F., i Joan F., menor; Antoni Joan F. (1661, 1664); Joan F. (1675,1683); Francesc F. (1717 a 1743)), pare de Miquel F. (1732 a 1766); Andreu f. (1781 a 1800); Joan Robert, o Joan R. F. (1809, 1843).
Bibliografia
GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.
MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.
