El dinar de la Infanta Isabel de Borbó a la Casilla

Castellfollit de Riubregós

Relat històric que conta la visita d'Isabel de Borbó, germana del rei Alfons XIII, en aquest indret. L'episodi té lloc l'any 1910, tres anys després d'unes pluges torrencials que van provocar riuades i forts desperfectes a les comarques de la capçalera del riu Segre, el Solsonès i la Segarra. El relat explica que la comitiva reial, procedent d'Igualada, va aturar-se a Castellfollit, i la Infanta va demanar al peó de quedar-se a dinar a la seva casilla. Aquest, sorprès per la proposta, va córrer a avisar la seva esposa, però no la troba a casa, ja que aquesta, veient l'enrenou, havia fugit. Tot i tractar-se d'una llar humil, el peó intenta oferir-los els millors tractes, i durant el dinar van ocorrent algunes escenes amb un toc humorístic. Havent dinat, la infanta li ofereix uns quants diners i li promet la seva disposició en tot el que li pugui ser útil. Aquesta promesa no queda en va, ja que anys després, quan el fill del peó entra en quintes, rep al cap de poc la notificació de llicenciat.
Actualment, a l'indret de la casilla hi ha una edificació senzilla, que probablement no és la mateixa del relat, ja que té unes dimensions molt reduïdes. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, d'uns 16 m2, amb teulada de doble vessant. Tant la coberta, sustentada amb bigues de fusta, com part del mur sud, on es trobava la porta d'entrada, es troben mig esfondrades. Està construïda amb parament de totxo i arrebossat exterior de color blanc. A l'interior, l'únic element de mobiliari és una prestatgeria situada en un dels angles de la cabana, feta amb una biga de formigó.