El Collell
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
També està regulat com a Àrea d'Expectativa Arqueològica pel mateix catàleg.
Descripció
Masia aïllada i reformada de planta més o menys rectangular, formada per diversos volums adossats. El volum principal està situat a la banda sud-est de la construcció. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de plaques ceràmiques decorades amb rombes i sostingut amb una solera de llates i mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb la façana principal orientada al sud-oest. Les obertures són majoritàriament rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. El portal d'accés principal té la llinda gravada amb l'any 1808 i el monograma de Jesucrist "IHS" coronat amb una creu llatina. Destaquen les dues galeries superposades dels pisos superiors, formades per una successió de tres arcs cadascuna. Els arcs del primer pis són de mig punt adovellats i estan sostinguts amb pilars bastits en pedra amb els capitells motllurats. Els de la segona planta són rebaixats i bastits amb maons, i també estan sostinguts amb pilars de pedra. De la façana de llevant destaca un rellotge de sol rectangular, datat els anys 1841 i 1994 (data de reforma). Adossat a l'extrem de llevant d'aquest volum hi ha un cos rectangular d'una sola planta utilitzat de garatge. Està cobert amb una terrassa al pis on s'observa un porxo amb una teulada d'un sol vessant, amb el mateix tipus de solera que el ràfec del volum principal.
Adossats a la banda nord-oest hi ha dos volums rectangulars units amb una terrassa al mig. El davanter, que probablement correspongui a una antiga masoveria, presenta una coberta de teula àrab i està distribuït en planta baixa i pis. Les obertures són rectangulars, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Unes escales de pedra adossades al parament donen accés al portal.
La resta de volums estan adossats a la banda nord-oest de la construcció i estan destinats a les tasques agropecuàries. En general són de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i distribuïts en planta baixa i pis. Presenten obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i coberts sostinguts amb pilars de pedra. De la banda de ponent del conjunt destaca una antiga pallissa aïllada, amb teulada de dues vessants i sostinguda amb pilars de pedra
Totes les construccions estan bastides amb pedra desbastada disposada en filades, amb carreus de pedra a les cantonades.
Història
Segons la bibliografia consultada, aquesta masia està documentada des de l'any 1350. Posteriorment, en el fogatge de l'any 1497, apareix mencionat "Lo Colell" dins de la parròquia de "Prohit". A mitjans del segle XVI, en el fogatge de l'any 1553, apareix mencionat en "Francesch Colell” dins del terme de "Sant Andreu de Pruyt". La masia havia tingut una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu i documentada des de l'any 1687, quan fou visitada pel bisbe de Vic. Desaparegué durant les obres de rehabilitació interiors efectuades l'any 1976. Cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, la masia va funcionar com a restaurant.
Bibliografia
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm identificació R14.
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M19.
GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 269.
IGLÉSIES, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 455.
IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 262.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 368, 373, 453, 471, 484, 486.
SOLÀ, Fortià Prev. (1933). El Cabrerès. Barcelona: [s.n.], p. 75.
