Masia d’origen medieval, avui en ruïna, que es troba emplaçada al cim d’un promontori dominant, en un serrat que s’aixeca vora la riera de Conangle. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té petits cossos adossats així com una gran zona de coberts al sudest, tan sols separats de la casa per un estret corredor. Malgrat al seu estat ruïnós, ha conservat l’estructura originària, representativa d’un mas de tradició medieval ampliat possiblement als segles XVI-XVII.
La façana principal, gairebé tapada pels coberts davanters, es distribueix en base a tres eixos d’obertures que no són del tot simètrics, amb un portal dovellat al centre i finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada al primer pis. La finestra principal fou reformada probablement al segle XIX, quan es convertí en balcó. És remarcable el portal, fet amb dovelles de pedra vermellosa i que ha conservat els batents de la porta, amb una inscripció a la fusta de l’any 1799. Els paraments, a pedra vista, són fets amb un aparell de carreus estrets i allargats ben disposats en filades. A la resta de façanes trobem també algunes finestres emmarcades amb pedra picada. La casa té un petit cos adossat al sudoest i un altre a la façana posterior. Aquest últim correspon a diverses tines, que disposaven de la seva rampa d’accés.
A l’interior el mas es distribuïa en tres crugies. A la nau dreta hi havia el celler, que conserva arcs diafragmàtics apuntats. Posteriorment fou cobert amb volta de pedra, de la qual encara se n’insinua l’arrencada. A la casa hi ha també un forn de pa i, a la planta superior, diferents festejadors. Algunes de les parets interiors són fetes de tàpia.
Uns metres a ponent s’aixeca una petita construcció de dos pisos corresponent a una pallissa. A la banda nord, i vora l’antic camí per on s’accedia a la masia, hi trobem una tina. Aquestes tines isolades al costat de les masies solien pertànyer als rabassaires o parcers, mentre que les tines adossades a la casa eren de l’amo. En total al Colell hi havia cinc tines.
