El Clascar Sant Quirze Safaja

Moianès
Camps del Clascar. Sud de Bertí
Des de Bertí el camí cap a Ca l'Esmolet i el trencant a l'esquerre
803

Coordenades:

41.71503
2.22859
435829
4618425
08239-137
Patrimoni immoble
Edifici
Gòtic
Modern
Contemporani
Historicista
XVI-XX
Dolent
Parts cobertes de vegetació i algunes enderrocades
Legal i física
BCIN / MH / 1537-MH / R-I-51-5677 / Decret / 22/04/1949
IPAC 1735
Difícil
Sense ús
Privada
08239A006000980001YJ
Núria Cabañas

El Clascar es troba situat al cim dels Camps del Clascar, al sud del nucli de Bertí. L'actual edifici fou construït a inicis del segle XX damunt les restes de l'antiga casa fortificada d'origen medieval. L'Edifici està format per tres cossos de planta rectangular. Al cantó de tramuntana s'hi va edificar una torre de planta circular amb corsera. El cos situat a l'extrem dret està coronat per merlets mentre que els dos altres cossos estaven coberts per una coberta a dues vessants. La major part de les obertures, d'estil gòtic, corresponen a finestrals germinats d'arc trebolat o bé finestrals conopials, molts d'ells originals tot i que també n'hi ha un bon nombre d'imitació. L'accés principal, de llinda de pedra, es troba situat a la façana de migjorn i fou construïda amb pedra arenisca.

Altres noms: Castell de Bertí

L'edifici del Clascar a dia d'avui s'ha identificat amb el castell de Bertí "Castellum Bertini" del qual es conserven notícies documentals des de l'any 978. No obstant, no se sap amb exactitud la seva ubicació. Com a mas o casa forta apareix documentat apareix documentat a finals del segle XIII, concretament l'any 1295. Entre els anys 1317 i 1320 apareix a la documentació com a "forcia sive domus de Bertino". Posteriorment, a partir de l'any 1370 es troba esmentada com a "Borgia de Bertino" o "de Clascano" a partir de 1370. Aquest mateix any també apareix esmentat el mas relacionat amb Guillem de Clascar i sota el domini dels nobles Centelles. A partir de l'any 1615 aquest bastió era propietat dels senyors de Bel-lloc i ja era identificat com una domus. Entorn l'any 1930 J.Almirall va reformar l'antiga masia convertint-la en un fantasiós castell on es barregen elements gòtics autèntics i imitacions.

AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Vallès Occidental -El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. AAVV. (2000): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya. Volum I- Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Editorial Pòrtic. Sant Boi de Llobregat. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Sant Quirze Safaja. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. GARCIA-PEY, E. (2007): Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja. Institut cartogràfic de Catalunya. Barcelona. GARRIGA, J; HOMS, J; SALVADOR, M. (1993): El Vallès Oriental. Un territori a l'abast. Inventari patrimonial i de recursos bàsics. Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (2018): Sant Quirze Safaja. Un poble de frontera. Editat per Ajuntament de Sant Quirze Safaja.