El cérvol de Cervelló
Cervelló

    Baix Llobregat

    Coordenades:

    41.3960857
    1.95886
    412964
    4583251
    Número de fitxa
    08068 - 433
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Tècnica artesanal
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Any
    1994
    Carles Cabús - Adrià Pasqual - Àlex Garcia
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Lúdic/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum

    Figura de bestiari relacionada amb la història de Cervelló.

    Per fer honor al nom de les terres, es va idear l'escut de Cervelló, rememorant el símbol parlant de la família feudal Cervelló: el cérvol. En aquest escut es representa el cérvol. Aquest animal és l'al·legoria d'intel·ligència, bellesa, majestuositat i abundància, sent així el símbol de la identitat dels cervellonencs. Aquest simbolisme data ja des de l'edat mitjana.

    El cérvol i la música i el ball que l'acompanyen es van mostrar per primera vegada el 3 d'agost de 2022, una data molt significativa i especial per als cervellonins, ja que és el dia de la Festa Major. Aquesta festa rememora la miraculosa troballa del cos de Sant Esteve. Cervelló ha anat perdent moltes de les tradicions vinculades amb aquest dia, per la qual cosa aquest símbol esdevé un aspecte important per mantenir viva la identitat i les tradicions del municipi i la seva gent.

    L'any 1994, el constructor de gegants Carles Cabús va construir la figura del cérvol per encàrrec de l'Ajuntament de Cervelló. Aquesta figura té el propòsit de ballar en els dies de màxima celebració i simbolitzar i representar el poble de Cervelló.

    L'any 2022 es va crear un ball que acompanya a aquesta peça del bestiari cervellonenc, El ball del cérvol de Cervelló és una composició musical d'Adrià Pasqual, creada el juny del 2022, i compta amb una coreografia d'Àlex Garcia, també del 2022. (Pasqual, 2022: 27).

    PASQUAL, Adrià. (2022) Músiques de la Vall de Cervelló. Gegants, revista trimestral d’imatgineria, folklore i patrimoni festiu, núm. 139. P: 26 a 28.