El Castell Lluçà

Osona
Sector central del terme municipal
A 725 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 13'900

Coordenades:

42.05655
2.03698
420315
4656504
08109-35
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
XVIII-XIX
Regular
Algunes de les estructures adossades estan enrunades i la pallissa es troba apuntalada.
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad: 08108A013000120000BQ
Jordi Compte i Marta Homs

El Castell està situada en un punt elevat a l'est del Vilaró i als peus del turó del castell de Lluçà, ubicat al sud-est de la masia i al que s'accedeix a través d'una pista forestal que s'inicia just davant de la masia.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum adossat al nord i una pallissa situada uns metres al sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
La façana principal, orientada a l'est, té un pati al davant delimitat al nord pel volum adossat al nord que sobresurt lleugerament i al sud per la pallissa. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues petites obertures emmarcades amb maó. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb pedra bisellada i la tercera amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra i una finestra balconera emmarcada amb maó. A la dreta de la façana sobresurt el volum adossat al nord, amb una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La part del volum encarada al sud conté obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta a nivell de planta baixa, i una gran obertura tipus eixida al primer pis, sustentada amb un
pilar central de pedra treballada.
La façana sud conté al davant un pati delimitat per un alt mur de maçoneria de pedra i la pallissa, dins el qual s'observen grans pilars de pedra treballada que antigament sustentaven alguna estructura, actualment inexistent. Pròpiament a la façana, on s'observen diverses filades de carreus treballats, i a nivell de planta baixa hi ha tres espitlleres i una finestra emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada, una altra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1813 inscrita a la llinda, i una tercera emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra.
La façana oest conté una petita estructura adossada bastida amb murs de maçoneria de pedra i parcialment aterrada. Pròpiament a la façana només s'observa una obertura, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de golfes.
La façana nord es troba coberta parcialment d'heura. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb pedra bisellada i la tercera amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra. A l'esquerra hi ha el volum adossat, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb brancals de maó i llinda i ampit de pedra.
Uns metres al sud de la masia hi ha una pallissa de dos nivells, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant. Té la majoria d'obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, queda oberta a la façana sud i conté unes escales de monòlits de pedra que condueixen al nivell superior a la façana nord.
Uns metres al nord de la masia hi ha una tina de glans.

El Castell es troba documentada en el fogatge de 1553, en el que s'anomena "la Stenga esta a la casa del Castell de Lussa", i en el cadastre de cases de Lluçà de l'any 1716.

IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
Cadastro de las casas de Llussà terme de Llussanès (any 1716). Arxiu de la Corona d'Aragó.
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.