L'existència d'aquest animal de foc s'explica en el conte del Drac que forma part de la tradició oral de la vila. Diu així: Diuen i conten que, temps era temps, els habitants d'una petita vila de Catalunya, de nom Sant Esteve Sesrovires, vivien en pau treballant les seves terres. Però un bon dia, quan el sol tot just s'acabava de pondre i els vilatants retornaven cap a casa seva, un so estrany els va sorprendre... El so venia de la Cova del Forn i la vigorositat d'aquell bram els deixà atemorits. Els més valents, plantats davant la cova, restaven a l'espera per si es repetia i podien esbrinar què era aquell rugit que mai havien sentit. L'udol es tornà a repetir, aquest cop acompanyat d'una gran foguerada. Era evident que a la Cova del Forn hi estava passant quelcom que podia esdevenir molt perillós. Els camperols s'imaginaven una bèstia ferotge nascuda a la cova. Com que no estaven preparats per a plantar-li cara, decidiren demanar ajut als guerrers més ferrenys de Catalunya. Però un sesrovirenc alt, forçut i cepat, tot demostrant la seva valentia, va oferir-se per entrar en el forat a lluitar amb aquella suposada bèstia. Decidit, el xicot s'hi va ficar. Ara els crits i les foguerades eren més forts que mai. De cop, el silenci s'imposà en aquell indret. Ningú sabia què havia passat en aquell cau, però era fàcil d'imaginar: la bèstia desconeguda s'havia cruspit el pobre forçut! Cap d'ells s'atreví a endinsar-se en el fum i la foscor d'aquell forat. De sobte, d'un dels campanars que estaven aixecant tota la gent del poble per celebrar el naixement d'una bessonada, va aparèixer una figura negra envoltada de foc. Tots els camperols la miraren sorpresos, i amb espant, escoltaren les seves paraules... No tingueu por. Sóc el vostre amic, el forçut; aquell que crèieu que s'havia mort en el forat. Dins la cova hi viu un poderós drac, però no l'heu de témer i m'envia a buscar-vos. Ell convertirà la vostra sang en foc, com ja ha fet amb mi, d'aquesta manera podreu ser els seus Cadells de Drac. Confieu en les meves paraules. Seguiu-me! Alguns dels camperols, els més atrevits, entraren a la cova i en sortiren els Cadells de Drac que amb els seu ritual de foc, batejaren el drac amb el nom de Bitxo. D'aquella feta, en feren una cançó, i el drac, en sentir-la, es posà a rodar... i rodar... Diuen que amb les seves espurnes omplia tota la plaça. D'aleshores ençà, els sesrovirencs, tot ballant el Ball de Garlandes a la plaça Major, recorden i parlen del dia del naixement del Bitxo i dels seus Cadells de Drac, i a cada Festa Major, els Cadells, acompanyats del Bitxo surten a córrer i a dansar pels carrers de la vila, per alegrar la festa de tots els seus veïns i companys. I per allà on passen, podreu escoltar rialles. Tots plegats, acompanyats de les gralles i timbals, des del més petit fins al més gran, entonen la cançó del Bitxo mentre el drac la va dansant.