El Benifet o Bonifet
L'Esquirol
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent.
A la façana principal, a la planta baixa, hi ha el portal d'entrada, rectangular i emmarcat amb totxo, i una finestra oberta en un portal tapiat de pedra; al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra, amb l'ampit motllurat i llinda datada amb l'any "1671".
Al sector de migdia se li adossa, a través d'un terrat que dona al primer pis, un cos annex de planta baixa, de totxana.
A la façana nord, se li adossa un cos annex, que consta de planta i un porxo, al que s'hi uneix pel sector est, un petit annex de totxana de planta baixa; al primer pis hi ha dues finestres. La façana est, que es troba en part adossada al pendent natural del terreny, presenta dues finestres al primer pis. A la façana sud hi ha un portal, al primer pis, d'accés al terrat.
Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats.
Història
Masia construïda al segle XVII, relacionada amb l'antiga parròquia de Santa Maria de Corcó. Podria ser la última rectoria de la Bertrana, abans de la construcció de l'actual Rectoria Vella.
El nom original "el Benifet" deriva de la residència d'un beneficiat eclesiàstic, que és el nom amb el que es menciona l'any 1640 al Diari de Joan de la Guàrdia.
Consta en el "Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich" de l'any 1860 com a casa de pagès.
Bibliografia
FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol).
PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 124 i 193.
