Eix Maximí Fornès - Pau Claris Rubí

Vallès Occidental
Rubí Centre, 08191-RUBÍ
Al nucli urbà

Coordenades:

41.49319
2.03085
419103
4593961
08184-177
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Contemporani
Modernisme
Historicista
XIX-XX
Regular
Les plantes baixes, generalment, han patit reformes molt radicals per tal d'adaptar els edificis a les noves necessitats.
Inexistent
Fàcil
Residencial
Pública
Ajuntament de Rubí, Pça. Pere Aguilera, 1, 08191-RUBÍ
Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

Eix paral·lel a la riera de Rubí format pels carrers CARRER MAXIMÍ FORNÉS / CARRER DEL DOCTOR ROBERT / PASSEIG PAU CLARIS. Es tracta d'un dels eixos comercials i simbòlics més importants de Rubí. Els elements patrimonials destacats són els següents: / CARRER MAXIMÍ FORNÈS Senars, 11 - 13 forjat amb ceràmica i mènsules / 29 ; Parells, 4 - 6 (cal Morgades 1870-1880) / 10 / 14 - 16 (balustres i decoració ceràmica) - 18 - 20 - 22 (1875) / 26 (porta modernista. Casa on vivia el Dr. Maximí Fornés, que era el metge de Rubí. Les reixes són neogòtiques de 1870) / 36 / 50 - 56 (conjunt) / 68 / CARRER DOCTOR ROBERT Senars, 1 - 3 / 10 - 13 / 19 / 25 / 27 / 31 - 33 - 35 - 37 - 39 - 41 - 43 / PASSEIG PAU CLARIS Senars 1 - 3 - 5 - 7 / 13 - 15 / 41 - 29 (conjunt ; Parells 2 / 8 - 10 - 12 - 14 - 16 - 20 - 22 (conjunt, baixos reformats) / 26 - 36 (conjunt) .

També havia portat el nom de CARRER DE LA MARQUESA

El darrer terç del segle XVIII es produeix una acceleració constructiva, que queda testimoniada per Francisco de Zamora el 1789, on diu "se hacen muchas casas" (GARCÍA, 1996). El carrer de Maximí Fornés originàriament es deia de San Buenaventura i per ell havia de passar la carretera de Gràcia a Manresa (BENCOMO, 1998). Aquest carrer s'iniciava al segle XIX en el punt en que es nomenat c/ Dr. Robert fins tot el que ara és Passeig de Pau Claris. Hi ha tres amplades: estreta entre plaça Catalunya i el C/ Narcís Menard; un xic més ample fins el del Vapor i amb mida de passeig, tot el C/ Pau Claris, tot segur preveient la carretera a Terrassa que es va construir poc anys després el 1878 (TURU et alií, 2000). L'any 1860 l'Ajuntament aprovà el primer pla d'urbanització del que es té constància. Afectava al creixement del poble -al volt de 3.000 habitants-. Es tractava de la parcel·lació de les seves propietats des de la plaça Nova, ara de Catalunya fins els horts del Bullidor i de tota la plana del Castell. La presentadora d'aquest pla fou la propietària del Castell que no pogué veure'l aprovat, ja que morí tres anys abans, el 1857. S'anomenava Maria Josepa de Pinós i de Copons, marquesa de Santa Maria de Barberà, de la Manresana, de Cartellà i de Moja, i era consort del comte de Solterra. Arran d'aquesta aprovació, fou donat el nom de carrer de la Marquesa, des del punt on s'iniciava el carrer (actualment Dr. Robert) fins tot el que ara és el Passeig de Pau Claris (TURU et alií, 2000).

BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. BENCOMO I MORA, Carme (1998) "L'expansió urbana. Rubí creixent", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) "Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana", Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de "Rossinyol", Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.