EIN Sistema Prelitoral Central Santa Maria de Miralles

Anoia
Serra de Miralles-Queralt. Terç NO del terme; Serra de Fontfregona. SE del terme.
Franja de menys de 2 km.paral·lela a la partió amb Tous, al NO. SE del terme tocant a La Llacuna

Coordenades:

41.52321
1.51225
375871
4597909
08257-67
Patrimoni natural
Zona d'interès
Bo
Legal
  • Xarxa natura 2000
  • Natura 2000
  • Àrea especial de conservació
Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat, any 1992.
Fàcil
Altres
Privada
Diversos propietaris
Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona

Espai d'Interès Natural que forma part del EIN Sistema Prelitoral Central (abans Carbasí, Serra de Miralles - Queralt i Ancosa-Montagut). L'espai comprèn territoris de les comarques de l'Alt Camp (municipis de Bellprat i Querol) i l'Anoia (municipis de Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles i La Llacuna). A Miralles compren: a) La Serra de Miralles-Queralt, una ampla franja de menys de 2 km, al NO del terme, paral·lela a la línia divisòria amb els municips de Bellprat i Sant Martí de Tous. El limit SE es la carretera C-37 fins el camí de Cal Puça. En aquest punt el límit enfila cap el SO seguint una linia que voreja el balç de Fontanilles i segueix fins prop de les Coromines. La Serra de Miralles - Queralt presenta l'interès de constituir un espai de transició entre les últimes digitacions dels altiplans centrals i les serres prelitorals centrals. Les seves dues vessants, una de matís continental, i l'altra de matís mediterrani, compten amb una vegetació i una fauna adaptades a la climatologia respectiva. L'espai reuneix un conjunt geològic d'especial interès per presentar un vessant interior continentalitzat i un vessant meridional de caràcter marí. És ric amb relleus calcaris degut a un fenomen de carstificació, i per tant sovintejen grutes i balmes. Els valors paleontològics també són rellevants doncs l'espai és ric en afloraments fòssils (al Turó de la Censada; al Torrent dels Cups; i al Turó de Solà de les Colomines) . L'element d'interès geològic principal es el Balç de Fontanilles. El mantell vegetal està compost, essencialment, de boscos d'alzina i arbredes secundàries de pi blanc. A les obagues resten retalls de rouredes de fulla petita i pinedes de pinassa, a la part més septentrional. Els solells presenten brolles de romaní i bruc d'hivern. Els boscos de ribera estan presents de forma més fragmentària, als torrents i rieres, amb salzeres i omedes. Pel que fa a la flora, es pot trobar el ruac, el genollet i el galzeran. En definitiva, la serra de Miralles és un bon representant de la diversitat paisagística de la Depressió Central oriental. Els ambients de rocam i el seu relleu permeten una població de fauna cavernícola de notable interès; d'altra banda, la diversitat de biòtops fa de Santa Maria de Miralles un espai de nidificació de nombroses espècies d'ocells. b) La serra de Fontfregona, una franja que ocupa al SE un sector limítrof amb la Llacuna, i que forma part de la serra d'Ancosa-Montagut. Les dues franges estan separades a Santa Maria de Miralles per la vall definida per la mateixa riera de Miralles

Des de l'ajuntament, es promouen diferents rutes turístiques per l'entorn de Miralles: les rutes de la Serra i de la Plana permeten el coneixement i el gaudi de la Serra de Miralles. L'espai natural Serra de Miralles-Queralt, segons el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN (Carbasí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut ; gener 2000) presenta els següents límits. Prenent com a punt inicial la cruïlla entre el riu Boix i la carretera B-220 (el punt més occidental de l'espai), i seguint el costat nord de l'espai, el límit discorre seguint el riu Boix aigües amunt, passant per camins, recs i rieres que discorren en sentit est-oest per l'obaga de de la serra de Queralt-Miralles, tot passant per cal Caselles, la Mare de Déu de la Roqueta, cal Macip, can Gol, la Fou, can Vidal, can Milà i can Prim. A l'extrem oriental envolta la Tossa, també a través de camins, amb el canvi sobtat del pendent en zones agrícoles. Pel vessant sud, gran part de l'espai segueix tot amotllant-se al peu de la solana de les esmentades serres seguint principalment les carreteres C-37, a l'extrem més oriental, i B-220, en l'extrem occidental, a més de diferents camins que en sentit est a oest travessen pel vessant sud de la serralada. Part de la superfície de l'EIN està classificat com a espai Xarxa Natura 2000 degut a la rellevància de la fauna, sobretot cavernícola. Superfície total de l'espai: 2.886,89 Ha Superfície al municipi de Miralles: 769,60 ha

Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.

HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://www.santamariademiralles.cat/articles-mostra-2248-cat-rutes_turistiques_dinteres.htm http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/plans_especials_de_proteccio_del_medi_natural_i_del_paisatge/plans_delimitacio/fitxers_estatics/ancosa_montagut_carbasi_serra_miralles_queralt.pdf