EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Granera

L'Espai d'Interès Natural (EIN) de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana i està format per dos massissos muntanyosos que formen una mateixa entitat orogràfica i geològica, el de Sant Llorenç i la serra de l'Obac, que conflueixen al Coll d'Estenalles. Com a cims més destacats trobem el Montcau, de 1056m d'alçada i la Mola de 1103m. L'orografia és resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre els conglomerats, gresos i lutites que es van dipositar durant els períodes Eocè-Oligocè. Això fa que el terreny sigui rocós i escarpat, amb cingleres i falles profundes. La climatologia és del tipus mediterrani subhumit, fet que determina el tipus de vegetació i fauna. Al territori poden diferenciar-se dos dominis de vegetació: l'alzina litoral, ocupat bàsicament per pinedes calcícoles de pi blanc, i l'alzina interior, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. L'EIN s'estén per gran part de les comarques del Bages, del Vallès Occidental i del Moianès, ocupant un total de 13.694 hectàrees (municipis: Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses). El municipi de Granera compta amb 396,54 hectàrees de superfície (un 16,5% del territori municipal) dins dels límits de l'EIN situades a la banda de ponent i migdia del terme, i inclou la masia de l'Otzet i el jaciment arqueològic de la tomba del Moro de l'Otzet (ambdós inclosos dins del seu pla especial de protecció). L'EIN està regulat pel Pla especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que va ser aprovat en data 24 de juliol de 1972 i publicada la seva aprovació en el BOE núm. 87, de l'11 d'abril de 1973. Posteriorment va ser declarat parc natural pel Decret 106/1987, de 20 de febrer de 1987, i publicada la seva modificació en el DOGC núm. 827, del 10 d'abril de 1987. L'any 1994, la Diputació de Barcelona va iniciar una modificació del pla especial a petició de diversos ajuntaments, que va comportar una notable ampliació. La seva aprovació definitiva va ser publicada al DOGC número 2721, del 9 de setembre de 1998. Alhora, també es regeix pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la llei d'urbanisme (DOGC núm. 5686, de 5 d'agost de 2010) i està integrat dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, d'aprovació del PEIN (DOGC núm. 1714, d'1 de març de 1993).